La rosa ‘Lí Burés’

 

Pere Dot, un cop va decidir emprendre la seva professionalització en el món de la creació de roses noves, va rebre l’ajut financer de la Sra. Eulàlia Regordosa, anomenada “Doña Lí”.

Eulàlia Regordosa provenia d’una família d’industrials manresans força importants. Amb industries tèxtils a Castellbell i el Vilar, situades en terres comprades al marquès de Castellbell i també a Anglès, era filla de Mariano Regordosa i de Concepció Soldevila i tenia tres germans: Roman, Ramón i Concepció. Ramón Regordosa va morir molt jove, l’any 1900.

Concepció Regordosa es va casar amb Tomàs Recolons, fill d’una altra família d’industrials amb fàbriques primer a Barcelona i posteriorment a la conca del Fresser i a qui Pere Dot va dedicar la rosa ‘Núria de Recolons’ a l’esposa del seu fill, Marià Recolons Regordosa.

926754111111 2Marià Recolons, amb espardenyes japoneses, assegut davant d’una estàtua sedent de Buda, prop de Miyanoshita. Foto: Oleguer Junyent, Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Marià Recolons va acompanyar l’escenògraf Oleguer Junyent en la seva volta al món al 1908. Oleguer a partir d’aquest llarg viatge d’onze mesos va escriure el llibre Volta al món i torna al Born. Voldria recordar que Pere Dot va dedicar, l’any 1923, una de les seves primeres roses  a l’escenògraf.

El tercer fill, Roman, es va casar amb Hortènsia Jover Cucurny i van tenir una filla, Maria de la Concepció Regordosa Jover, que es va casar amb el torero Ricardo Torres Reina, anomenat “Bombita”. Aquesta història és força interessant i no em puc estar de recollir-la en aquest article, tot i que els protagonistes, apart del parentiu amb la Sra. Eulalia Regordosa, no tenen res a veure amb el món de les roses.

Eulàlia s’havia casat amb el també industrial tèxtil Francesc Burés. Les seves fàbriques i negocis els van proporcionar una enorme fortuna que els va permetre, entre 1900 i 1905, construir una casa a l’eixample barcelonès, entre els carrers Ausiàs March i Girona, la casa Burés. Es tracta d’una singular construcció de caràcter modernista, dissenyada per Francesc Berenguer, col·laborador d’Antoni Gaudí, que disposa de força espais singulars quant a la seva decoració, entre els quals cal remarcar l’anomenada “Sala dels nens”. Tot i que sembla que realment era el menjador de la mansió, aquest espai estava decorat amb sis pintures creades per l’escenògraf i pintor Oleguer Junyent.

A més, la família disposava de cases als llocs on hi tenien les industries tèxtils, a Castellbell i el Vilar (La torre Burés), i a Anglès ( Villa Eulália). De les Fabriques dels Burés sortien els famosos llençols El burrito blanco. Aquesta indústria va perdurar fins l’any 1991, sent l’últim propietari el nebot de Francesc Burés, Jose Maria Juncadella i Burés, casat amb l’escriptora Mercedes Salisachs.

IMG_1211“Villa Eulàlia” a Anglès, estat actual, foto: JGU

La coneixença de “Doña Lí” amb Pere Dot vindria de la mà d’Oleguer Junyent. Suposem que Pere i Oleguer es van conèixer mentre s’estava organitzant l’Exposició Universal de Barcelona, que va tenir lloc l’any 1929, a la qual Oleguer hi participava com assessor i col·laborador de Francesc Cambó amb qui l’unia una gran amistat. Pere   també havia coincidit en diverses estades a  l’illa de Mallorca amb l’escenògraf .

Segurament l’ajut econòmic de “Doña Lí” va servir per la compra de la Finca de Sol i Vent i l’inici del seu negoci. Pere va aconseguir retornar la totalitat del préstec pràcticament un any després.

Els seu nét, Jordi Dot, explica que l’avi Pere, quan tractaven de diners amb els seus fills i calia fer una nova inversió, utilitzava la frase “La caixa dels Burés està oberta per a vosaltres”, donant a entendre que no tindrien problemes econòmics per aquesta nova despesa. Aquesta frase seria la resposta que li va donar “Doña Lí” quan Pere Dot li va demanar ajut per poder establir-se pel seu compte.

Eulàlia Regordosa ens consta que havia vingut a Sant Feliu a visitar els Dot i també el seu veí Carles Fargas i Bonell, propietari de la famosa pastisseria i xocolateria Fargas de Barcelona. Carles, gran aficionat a la fotografia, va deixar una gran col·lecció d’imatges que avui es conserven a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i en les quals podem veure diverses fotos estereoscòpiques en les quals hi surt “Doña Lí” amb el seu xofer, el seu gos i el seu cotxe a la seva finca de Pins d’Or .

“Doña Lí” amb el seu xofer, el seu gos i el seu cotxe a la  finca de Pins d’Or .

Tant Pere Dot com Carles Fargas havien visitat a “Doña Lí” a Castellbell i el Vilar, a l’anomenada Torre Burés. Carles Fargas va fer fotos del roserar que Eulàlia tenia en aquesta finca.

Aquest roserar estava organitzat amb diferents parterres amb pèrgoles i columnes a l’entorn d’una placeta que tenia com a peça central un gran gerro decorat que a les fotos surt com a “gerro Maynes”, possiblement creat per qui va ser arquitecte municipal de Sant Feliu entre els anys 1923 i 1958, Clement Maynes i Gaspar, amb obres a la ciutat de Sant Feliu com els edificis de l’Ateneu, l’escorxador o la casa consistorial.

Roserar d’Eulàlia Regordosa a la Torre Burés a Castellbell i el Vilar. Foto: Carles Fargas, Arxiu del CEC.

També la visita de Pere Dot va quedar recollida a l’anuari de l’American Roses Societies de l’any 1933 amb unes fotos on Pere surt traient el cap des del darrera del gerro acompanyat per la seva esposa, el seu fill Simó i el roserista francès Mallerin i la seva esposa.

reduida

Retall de l’anuari de l’American Roses Societies de l’any 1933, amb el gerro “Maynes”

Eulàlia Regordosa va ser una de les persones signants del manifest per donar suport a la creació de l’entitat Els Amics de les Roses de Catalunya, impulsada per Joan Ros i Sabater, i de la qual ja ens vàrem fer ressò en un article anterior. També ens consta que va participar en les diferents exposicions i concursos que es van fer a les cavallerisses del Palau de Pedralbes a partir del 1931, organitzades per aquesta nova entitat.

La rosa ‘Lí Bures’, creada per Pere Dot l’any 1929, és una rosa pernetiana i, com la majoria d’aquesta tipologia de roses, té colors molt lluminosos i brillants amb forces tons groguencs. És fruit del creuament de les roses ‘Chateau de Clos Vougeot’ X ‘Souvenir de Claudius Pernet’. Flor grossa, doble de 17 a 25 pètals, en forma de copa, de color vermell, barrejat de groc i taronja a l’inici dels pètals, fullatge brillant verd fosc, força vigorosa, floreix al llarg de tota la temporada amb llargues tiges. Com la majoria de les pernetianes, quan la flor envelleix agafa tonalitats de rosa intens. És una rosa suaument perfumada.

 

rosa li bures 1

Rosa pernetiana  ‘Lí Burés’

També el seu nét Jordi Dot va dedicar la rosa ‘Mercedes de Juncadella’ (HT, 1976), avui desapareguda, a l’escriptora Mercedes Salisachs, l’esposa d’un dels descendents de “Doña Lí”.

Maria de la Concepció Regordosa Jover i el torero Ricardo Torres Reina anomenat “Bombita”.

Maria de la Concepció Regordosa era filla de Roman Regordosa i, per tant, neboda de “Doña Lí”. Aquesta seria l’única relació amb el món de les roses. Però per aquesta relació, per la seva singularitat i la seva vinculació amb el poble veí de Sant Coloma de Cervelló m’agradaria explicar la seva història.

Maria era una dona culta, havia viatjat i parlava diversos idiomes. En els seus viatges va reunir una gran i valuosa col·lecció d’objectes, vestits regionals, vanos, joies, mobles, tapissos… Pel que sabem era una dona d’una gran bellesa, a Sevilla l’anomenaven “la bella catalanita”. També es comenta que tocava força bé la guitarra i que tenia força gracia ballant.

maria regordosa 001Maria i el seu pare van anar l’any 1905 a una “corrida” de braus en que hi participava el torero Ricardo Torres Reina anomenat “bombita” o “bombita chico”. El matador li va dedicar un toro i com és tradicional li va llançar la “montera”, al final de la feina Maria li va retornar la mateixa amb una agulla de brillants que va prendre del seu pare. Sobre aquest fet existeix un altre versió, que sembla menys creïble. Aquesta diu que Maria va anar als toros amb el seu promès, el fill del marques d’Alella, el cual pel seu prometatge li havia regalat una agulla de brillants. Quan el torero va dedicar-li el brau, Maria va retornar-li la muntera amb l’agulla. El nuvi li va preguntar què feia i ella li va respondre que amb qui es casava seria amb el “Bombita”.

Ricardo Torrres era natural de Tomares, Sevilla, d’una família humil, amb cinc germans: Manuel, Aurora, Emilio, Eulalia i ell. Era el petit dels tres germans barons, tots ells dedicats al toreig, d’aquí el mot de “Bombita chico”.

Inicialment va treballar de caixista a una impremta de Sevilla amb la intenció d’estudiar i dedicar-se a la medicina, però finalment es va convèncer que el seu món era el toreig. Va comptar amb el suport del seu germà Emilio i començà a torejar l’any 1895, tot i que la seva primera novillada va ser a Madrid l’any 1987. Va ser un torero valent i molt estimat per l’afició, amb més de quaranta “cogidas” i va marcar estil amb competència amb un altre torero del moment; “Machaquito”, a qui unia una bona amistat i amb qui va fundar el Montepio de toreros per poder ajudar als toreros desvalguts i a les seves famílies.

llibre bombita

Llibre de l’any 1907 dedicat a la trajectòria profesional de “Bombita”

 

Ricardo deia que “a mí sólo me retirarán los toros cuando me dejen inútil para torear y sin facultades para la taurina lucha, o el tiempo, cuando ya viejo me llene de alifafes y ataques a esta salud que hoy tengo, y que es el único tesoro del que soy avaro. Mientras una de estas cosas no ocurra, “Bombita” será torero, que al fin yo apenas si soy Ricardo Torres, y lo que soy se lo debo a “Bombita”.

A més passava per ser un home atractiu, l’anomenaven el torero de l’etern somriure, i potser va ser aquest somriure el que va enamorar a Maria Regordosa i ella el va fer canviar de parer i deixar les “corridas. Sigui com fos, el 1919 es van casar a la finca anomenada Torre Na Juana, al terme municipal de Montcada i Reixac, en una cerimònia íntima amb les famílies i amics. Els padrins per part de la núvia van ser els seus cosins, en Francesc Burés Regordosa i en Mariano Recolons Regordosa, i per part del nuvi els seus germans Tomas i Emilio. Sembla que en el seu viatge de noces   van anar primer a Montserrat i després per Europa.

1916-Bombita

Ricardo Torres, “Bombita chico”

Un dels projectes del torero era poder criar braus en aquesta finca de Montcada i Reixac. Amb aquesta idea va fer construir una casa de tipologia andalusa, “la casita blanca”, i va portar una família que li fes de masovers, de “majoral” , en la seva terminologia.

Ricardo era una persona culta, intel·ligent i ben relacionada gràcies al seu ofici i el seu bon caràcter .

El periodista taurí David García, a la revista “La Fiesta nacional” de gener de 1907, explicava en un llarg article, com el pintor Ramón Casas, va fer una col·lecció d’obres dedicades al toreig, moltes d’elles pintades a la plaça de braus de Barcelona, i tenia en el seu estudi un retrat fet per ell d’en “Bombita”.

casas 1 001

R. Casas al seu estudi davant del retrat d’en “Bombita”

Portada de la revista “La Fiesta nacional ” i article sobre R. Casas. Col. part. JGU

Ricardo era un bon aficionat a la caça i sovint era convidat i participava en “monterias”, fins i tot amb presencia del rei, tal com se’n fa ressò la Vanguardia del 7 de desembre de 1930. També participava de força actes socials i era convidat per penyes taurines, viatjava sovint a Madrid d’on era soci del Casino de la capital. En una ocasió en què va ser convidat per la Reina Victoria Eugenia, la invitació va arribar en retard a la Torre Na Joana i el torero, amb tota la urgència del moment, havia d’agafar el primer tren que sortís de l’estació de Montcada. Va trucar al cap d’estació ordenant-li que aturés el tren fins la seva arribada i l’home així ho va fer. Davant de la llarga aturada del tren en aquesta estació els viatges es van començar a intranquil·litzar tot fent preguntes al cap d’estació: “ … que encara no marxem?…” i el pobre home responia “ No, estem esperant al torero”. Tot i que l’espera va generar força mal humor entres els passatgers, a l’arribada en Ricardo va ser rebut amb aplaudiments i segur que amb el seu somriure i la seva gràcia va trastocar el mal humor dels viatgers amb una anècdota simpàtica. Sembla que la reina era una gran admiradora del torero i va ser present a la última corrida del “Bombita Chico” a la plaça de Braus de Madrid l’any 1913 .

1435320gEstació de Montcada i Reixach, postal d’època

Un any després del casament, el 1920, a conseqüència del part del seu fill Román, Maria va morir amb 32 anys, i va ser enterrada a la cripta familiar de Santa Coloma de Cervelló, on la mare de Maria, Hortènsia Jover, hi tenia grans propietats. Ricardo Torres va entrar en una profunda depressió i no es va tornar a casar.

Panteó de la familía Torres – Regordosa, amb detalls de la lapida de Maria de la Concepció Regordosa. Fotos: JGU

El 1935, Ricardo, a petició d’ Els Amics dels Museus, juntament amb la Junta de Museus de Catalunya, va col·laborar en la creació de la sala Maria Regordosa al museu de les Arts Decoratives del Palau de Pedralbes, amb part de la col·lecció atresorada per la seva difunta esposa. A més, es va fer una exposició temporal amb molts dels altres objectes de la col·lecció.

Catàleg de la col.lecció Maria Regordosa a Pedralbes, (Col. part. JGU) Fotos de diferents  sales de l’esmentada exposició al Palau de Pedralbes. Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Ricardo, quan anava agafar el tren per anar a la inauguració, va caure greument malalt i no va poder assistir-hi, tot i que va confirmar que aniria a l’acte de cloenda previst pel juliol de l’any següent. El juliol de 1936 va esclatar la guerra civil.

A l’esclatar la guerra civil va rebre avís a la seva finca de Montcada que el podien anar a buscar i va fugir a Sevilla. La seva mort, el desembre de 1936 a l’hospital de la Creu Roja de Sevilla, va ser conseqüència d’una operació d’hèrnia.

Després de la guerra civil i per exprés desig d’en Ricardo, les seves despulles van retornar a Catalunya i va ser enterrat a la cripta familiar del cementiri de Santa Coloma de Cervelló al costat de la seva esposa.

 

Jaume Garcia i Urpí

desembre de 2017

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s