Itinerari: El Sant Feliu de les Roses

dibujo

Presentació

Aquest és un recorregut  per  diferents indrets, els llocs i espais més singulars de la història i la realitat de les roses de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. L’itinerari  va iniciar-se amb motiu del 125è aniversari del naixement de Pere Dot, l’any 2010, amb la finalitat de donar una nova passa endavant en el projecte col·lectiu de fer possible que Sant Feliu esdevingui en plenitud la Ciutat de les Roses. Tant per tradició roserística com per la voluntat dels ciutadans i ciutadanes, d’entitats, associacions i institucions, escollim la rosa com a símbol d’identitat de la ciutat i d’acolliment i benvinguda per a les persones que visiten la nostra ciutat. Es tracta d’un recorregut que permet  conèixer la tradició i el món de les roses de Sant Feliu, un poble que ha mantingut els seus lligams amb la rosa des del segle passat fins avui, i que és ben palès en els noms dels seus carrers i places, en els de les seves entitats i associacions,i en el nom de la nostra ciutat, Sant Feliu, la Ciutat de les Roses.

Aquest itinerari o camí de les roses és una ruta oberta, propera, a peu de carrer, amb la finalitat que l’empremta de les roses a la ciutat pugui ser coneguda per tothom.

Índex:

1.-   Parc Torreblanca: el bressol de les roses.

2.-  Plaça Pere Dot i la Rambla: els reconeixements de la ciutat al seu fill             predilecte.  

3.-   Llorenç Pahissa: El noi de Can Bordet, un gran aficionat i obtentor de                                    roses.

4.-   Can Mariano (Can Dot) al  Barri de Can Llovera: la casa familiar.

5.-   La casa i la finca Sol i Vent de Roses Dot: la llar i el laboratori natural on crear                    roses noves.     

6.-   L’Ateneu Santfeliuenc: el naixement de l’exposició de roses l’any 1928.

7.-   La carretera Reial (actual Laureà Miró) durant l’any 1929. La rosa                                            esdevé popular a la ciutat.

8.-   Can Ricart: la primera exposició dedicada únicament a les roses.

9.-   La Casa Consistorial i la Plaça de la Vila: l’impuls institucional a                                 l’exposició de roses.                                  

10.-  Can Nadal l’any 1935: el primer parc de la ciutat i la primera                            exposició de roses a la primavera.

11.-  El Casino Santfeliuenc l’any 1957. La primera Exposició Nacional de Roses.

12.-  La Unió Coral: les grans exposicions nacionals de roses.

13.-Plaça Lluís Companys: un espai de transició.

14.-  Palau Falguera. La seu permanent de l’Exposició Nacional de Roses.

15.-  El roserar de la ciutat.   L’espai temàtic de les roses a la ciutat.

 


Itinerari: El Sant Feliu de les Roses


1.- Parc Torreblanca: el bressol de les roses

torreblanca-rosaleda-bRoserar de roses Torreblanca, estava situat al pla de  l’actual entrada al parc per Sant Feliu.  Imatge treta d’un Catàleg de 1964-1965. 

lola-vendrell-torreblanca_1957_1958_001-modificado

Rosa ‘Lola Vendrell’, HT, 1957, Francesc Bofill 

Pere Dot (1885-1976) va néixer a la finca de Torreblanca el 28 de març de l’any 1885. El seu pare, Simó Dot i Canalias, era el capatàs i l’apoderat de la finca. Va ser un agricultor i jardiner de reconegut prestigi, que projectà els jardins de la finca i introduí noves espècies botàniques d’arbres ornamentals i de fruiters. És en aquest indret privilegiat on va néixer el roserista català més universal i reconegut internacionalment.

pere-dot-Martínez-la-su-madre-torreblanca-copiaJosefa Ribas i Simó Dot al parc de la Torreblanca, entre 1920 i 1921. Arxiu família Dot

torreblanca-1954-5532032

Catàleg de roses Torreblanca 1954-1955.

A partir de l’any 1949 en aquesta finca de Torreblanca es va començar la comercialització de rosers. El seu propietari, el Marquès de Monistrol, va crear la firma “Roses Torre Blanca” que va funcionar fins a l’any 1976. Joaquim Armengol n’era l’administrador i en Francesc Bofill era el tècnic responsable dels camps de rosers, de flor tallada i de la creació de roses noves, tasca en què l’ajudava Josep Murcia, treballador qualificat de Roses Torre Blanca.

thumbnail_francesc-bofill-mes-gran

Francesc Bofill el tècnic responsable de Roses Torreblanca

Roses Torre Blanca va participar en les diferents exposicions de roses de la ciutat. Era  també distribuïdora de les firmes roserístiques franceses Jean Gaujard i Georges Delbard. Els seus catàlegs de roses eren molt valorats pels aficionats per les seves fotografies. En la dècada dels setanta es trasllada la producció de rosers a la finca de la seva  propietat que tenien a Monistrol d’Anoia, i és manté el conreu de flor tallada a Torreblanca.

L’any 1982 la finca va ser adquirida per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i administrada per un consorci públic format pels ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. El 1983 es va inaugurar el parc de Torreblanca per a ús públic. En l’espai anomenat, pla del vent, lloc on anteriorment es conreaven rosers, es va construir un roserar en diferents platabandes, esglaonades a diferents nivells.

10-febrer-2008-jgu-115

Plantada popular de rosers al parc de la Torreblanca, 2007. Autor: JGU.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Plantacions de rosers dels Amics de les Roses, 2009. Autor: JGU.

L’any 2005 l’Associació dels Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat va signar un conveni amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, per tal que els seus socis aficionats poguessin conrear rosers en el pla del vent. A partir de l’any 2005 entre finals de gener i començaments de febrer, se celebra la Festa del Roser i la Plantada Popular al Parc de Torreblanca, que es complementava amb diversos tallers de cura, manteniment i poda del rosers. Aquest acte va acompanyat d’un concurs infantil amb el tema “La rosa i el roser”, en el qual participen nens i nenes de la ciutat.

wp_20160222_006

Millora de les parcel.les rosers a Torreblanca

Actualment i després de proposar una millora d’aquest espai, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha remodelat totes les platabandes i ha renovat la col·lecció que acull moltes de les varietats retornades al Roserar de Dot i de Camprubí i que d’aquesta manera  garanteixen la seva pervivència a casa nostra. A més, una trentena de socis i sòcies dels Amics de les Roses tenen cura de més de 1.000 rosers de les seves col·leccions particulars, que nodreixen els diferents concursos i exposicions que promou l’entitat i en les quals hi participa.

2.- Plaça de Pere Dot i la Rambla: els reconeixements de la ciutat al seu fill predilecte

dsc00036-placa-pere-dotr

Medalló del monument a Pere Dot

Mme. Gregoire Staechelin, HTClimb. P. Dot. 1927

Rosa ‘Mme. Gregoire Staechelin’, HT climbing, P. Dot, 1927

L’any 1977 el consistori va erigir un monòlit de bronze, amb base de pedra de Montserrat 3,4 metres, de l’escultor Ramon Cuello, en memòria de Pere Dot, amb la següent dedicatòria: “Sant Feliu de Llobregat a Pere Dot, creador sublim de moltes roses”. Anteriorment la plaça ja havia estat dedicada al roserista, així com la Rambla que fou anomenada “Avinguda de Pere Dot” als any 30, seguint el traçat del que avui és la rambla dela Marquesa Castellbell.

dot_lot-familia_28_02_1968_019

Tartana baixant a la rambla  durant les obres de la mateixa al 1968,  a tocar del mur de Roses Dot. Arxiu família Dot.

La ciutat de Sant Feliu en temps de la República el va nomenar fill predilecte el dia 6 de novembre de 1932. També als anys trenta va ser nomenat soci d’honor dels Amics de les Arts i de les Lletres. L’any 1971 se li va concedir la Medalla d’or de la ciutat, en un emotiu homenatge ciutadà durant la diada de Sant Jordi. Pere Dot ha estat el roserista català més universal, reconegut i guardonat internacionalment per les seves creacions de roses. L’obra i el mestratge de Pere Dot fou continuada pels seus fills Marí i Simó i pels seus néts Jordi, Albert i Pilar, que varen conrear rosers fins a començaments dels anys 90 a Vilafranca del Penedès. Els néts Víctor, Robert i Pere Dot mantenen encara avui els conreus de Roses Dot a la Palma de Cervelló i a Begues.

            envio-sant-valenti                                4_programa-exposici%c2%a6-de-roses-1932-primera-pagina

Portada del butlletí del Amics de les Arts i de les Lletres, Programa del homenatge a Pere Dot 1932. Col·lecció Francesc García.

La Rambla i la plaça constitueixen l’eix d’unió dels diferents espais de conreu de roses. Històricament les plantacions originàries de “Roses Dot” eren situades en una zona propera al lloc on es troba emplaçat actualment el Roserar de la nostra ciutat. I la superfície on hi havia els antics conreus de “Roses Torre Blanca” estaven situats en part quasi al mateix lloc on actualment hi ha les platabandes de rosers del parc. Aquests dos punts,  passant  per la Plaça Pere Dot, constitueixen, per tant, un veritable eix tranversal de les roses a la ciutat.

3.- Llorenç Pahissa:  El noi de Can Bordet, un gran aficionat i obtentor de roses

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

‘Rosa Llorenç Pahissa’, HT. Ll. Pahissa, 1940, Medalla d’or al concurs de Bagatelle (París), de 1941

hispania-2-jgu-13

Rosa ‘Hispània’,  HT. Ll. Pahissa, 1934

Llorenç Pahissa va néixer a Sant Feliu i tenia el seu domicili a la finca coneguda per Can Bordet, al final del passeig del Comte de Vilardaga actual. Fou un gran aficionat obtentor de roses entre professionals. Tenia rosers a la seva cas a Can Bordet i practicava les seves hibridacions a l’indret situat avui en les confluències amb els carrers de Josep Ricart i cantonada amb el carrers de Girona i Marqués de Monistrol; aquest era el seu laboratori natural. Pahissa va ser també amic i col·laborador de Pere Dot i de Cebrià Camprubí, aquest últim editava en els seus catàlegs i produïa les roses obtingudes per roseristes aficionats com Llorenç Pahissa. Llorenç Pahissa i Pere Dot  van presentar les seves creacions roserístiques l’any 1935 a l’Exposició de Roses que va celebrar-se a Can Nadal el 27 i 28 de juliol. També es té notícia que el 18 de maig de 1939 es va celebrar una petita mostra de noves obtencions de Llorenç Pahissa i Pere Dot va presentar les seves innovacions amb la hibridació de la “Indica Mínima”.
llorenc-pahissa

                                                                 Retrat de Llorenç Pahissa.

Pahissa va crear deu rosers i participava habitualment als concursos internacionals de roses noves. Va guanyar diversos premis entre els quals destaquen els certificats al mèrit al concurs de Pedralbes dels anys 1934 i 1936, amb la rosa Antonia Pahissa una medalla d’or al concurs de l’any 1935.

camps de llorenç pahissa, a sobre del carrer Josep Ricart

Camps  amb rosers de Llorenç Pahissa, a sobre del carrer Josep Ricart

El concurs internacional de Bagatelle (Paris) de l’any 1941, va guanyar la medalla d’or, per aclamació, fet que no va poder conèixer ja que va morir, al setembre de 1940, uns mesos abans de rebre el guardó . La seva passió per les roses es fa palesa en l’article “Quin goig obté l’aficionat hibridant roses”, publicat a Roses, publicació dels Amics de les Roses, Barcelona, 1934. La ciutat de Sant Feliu li ha dedicat un carrer amb el seu nom.

4.- Can Mariano (Can Dot) al Barri de Can Llovera: la casa familiar

rosers-cal-marianor

Camp  de rosers a Can Dot, tocant a la riera de la Salut, anys 60, foto: Família Dot

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Rosa ‘Simón Dot’, HT. Simón Dot, 1978

Can Mariano era la finca propietat del pare de Pere Dot, Simó Dot i Canalias. Quan Pere Dot va voler dedicar-se a la creació de roses noves, Simó li va dir: “Pere no perdis el temps amb les roses”, i sembla ser que la discussió va pujar de to perquè després el seu pare Simó va decidir desheretar-lo i posar la finca a nom del seu nét Simó.

Dot, el seu pare Simó i els seus fills Marí i Simó a Can Dot

Foto familiar de Simó Dot, Pere Dot i els   fills d’aquests,  Marí i Simó a Can Dot. Foto: Família Dot

En poc temps les relacions es van tornar a normalitzar i Pere va voler seguir mantenint l’herència a nom del seu fill Simó. Durant molts anys, la família Dot van tenir plantacions de rosers als camps a tocar de la riera de la Salut. Actualment, en aquest indret, amb la reforma de l’edifici si han construït habitatges mantenint l’estructura exterior de la masia.

5.- La casa i la finca Sol i vent de Roses Dot: la llar i el laboratori natural on crear roses noves

dot_lot-familia_25_05_1963_016

Pere Dot amb la Sophora Dotiana i el rètol de “Sol i Vent “.1963. Arxiu família Dot.

OLYMPUS DIGITAL CAMERARosa ‘Condesa de Sástago’, H. Pernetiana, P. Dot, 1932

Pere Dot va adquirir aquesta finca als anys 20. En aquesta hi havia una casa preexistent anomenada la barraca valenciana per la seva forma constructiva. Nicolau  Maria Rubió i Tudurí va dissenyar, l’any 1929, una casa en la qual posteriorment s’hi va afegir un porxo. La finca es trobava en un petit monticle amb una escalinata que anava des de la Rambla, a través dels diferents espais de conreu, fins a la casa al seu cim. L’altra intervenció a la casa de Pere Dot va ser el 1933, quan en Rubió va dissenyar un  mur de contenció que donava a l’avinguda de Pere Dot, amb una porta d’accés amb el nom de “Roses Dot” feta amb rajola ceràmica de color blau. L’any 1947 es va construir un altre habitatge dins d’aquest espai per a la família de Marí Dot.

macia-a-sol-i-vent

Visita de Lluís Companys a “Sol i vent” 1934. Arxiu família Dot.

És, sens dubte, en aquest lloc on Pere Dot va desenvolupar tota la seva creativitat, l’indret en què va ser visitat per presidents, amics i professionals internacionals de renom.

La finca, mitjançant decret del Departament de Cultura de la Generalitat de 3 de juny de 1938, va ser posada sota la salvaguarda de la Generalitat durant la Guerra Civil i alhora, es va autoritzar l’adquisició de 3.000 peus de roser, amb destinació a ésser plantats a les escoles de la Generalitat.

sol-i-vent

Postal d’época de Roses Dot.

En el mateix període  la  revista americana Success With Roses va demanar protecció per als cultius de roses Dot, argumentant que Pere Dot “havia posat tanta bellesa al món com Velázquez, Goya o Murillo”.

simon-mari-i-pares-2

Pere Dot, Josefa Ribas , Simó i Marí a la terrassa de “Sol i vent”, anys 30, Arxiu família Dot.

Als anys 70, el creixement urbà de la ciutat va fer que la finca formés part de la urbanització del barri de Can Calders. Va ser aleshores quan la família Dot va traslladar-s’hi: Marí Dot va anar a la Palma de Cervelló i Simó Dot, juntament amb en Pere Dot, a Vilafranca del Penedès. Allà hi tenien els conreus a l’Alzinar. Pere Dot va morir en aquesta ciutat, l’any 1976 a l’edat de 91 anys. Fou el roserista català més universal i reconegut internacionalment per les seves grans creacions i per excel·lència en la creació de rosers miniatura.

6.-L’Ateneu Santfeliuenc: el naixement de l’Exposició de Roses l’any 1928

diploma

Diploma de soci honorari dedicat a  Simó Dot, col·lecció família Dot

catalonia-dot-p_-1933-1

Rosa ‘Catalònia’, H. Pernetiana, P. Dot, 1931

L’Ateneu Santfeliuenc va ser l‘espai que va acollir la primera mostra de roses a la ciutat, feta durant la Pasqua de Pentecosta de l’any 1928. Pere Dot hi va exposar 55 varietats de la seva creació en el marc d’una exposició més àmplia en la qual hi havia treballs escolars i una selecció de productes de metal·lúrgia de les indústries de Sant Feliu. El seu pare, Simó Dot Canalies, ja havia col·laborat amb aquesta entitat i havia estat nomenat soci d’honor l’1 de novembre de 1884 i Pere Dot en va ser vicepresident el 1927.

7.- La carretera Real (actual Laureà Miró) durant l’any 1929: La rosa es fa popular a la ciutat carretera-laurea-miro-amb-rosers

Va i ve, en els arbres hi ha plantats rosers, 1929 i 1932. Autor: Ossó. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Col·lecció ciutadana  d’imatges, foto cedida per Teresa Menal.

dtor-rubio-jgu-2
Rosa ‘Dtor. Rubió’, H.Pernetiana, P. Dot, 1929

Al 1906, Simó i  la seva família  van deixar Torreblanca i  es van  instal·lar a viure al número 25 de la carretera Reial.

L’Ajuntament va promoure durant els anys vint la plantació de rosers a les jardineres dels arbres que hi havia al llarg de tota la carretera Reial, l’actual Laureà Miró, dels quals en tenien cura els mateixos veïns.

jb_1928-28_003_red

Diverses postals de Laureá Miró als anys 30. arxiu Marc Rius

Tanmateix, sembla que la iniciativa no va ser massa encertada perquè en el butlletí dels Amics de l’Art i de les Lletres de l’any 31 hi havia una petita nota de premsa que feia esment a aquestes plantacions i en demanava la seva supressió:

“Es diu que l’actual Ajuntament ha suprimit les  “gàbies i rosers del carrer Laureà Miró per ésser obra de la Dictadura. Ens veiem obligats a fer constar que per acord pres en reunió general i a proposta d’uns associats, els Amics de l’Art i de les Lletres, demanà la supressió d’aquells ornaments per considerar-los antiestètics. A més, segons judici de tècnics els rosers plantats al peu d’un arbre no pot donar un resultat satisfactori.”

Text extret del butlletí dels Amics de l’Art i de les Lletres, setembre de 1931, núm. 4.
mural P dot

Mural dedicat  a  Pere Dot, en el 125é aniversari del naixement, situat a la cantonada del casal de joves amb Laureà Miró

A prop del carrer de Laureà Miró, cantonada amb el carrer d’Anselm Clavé, hi ha avui un gran mural ( obra col·lectiva de Kaligrafics ), dedicat a la Ciutat de les Roses amb la figura del roserista Pere Dot, que Sant Feliu li va dedicar amb motiu del 125è aniversari del seu naixement.

8.- Can Ricart: la primera exposició dedicada únicament a les roses

2_cartell-exposici%c2%a6-de-roses-a-la-tardor-dels-amics-de-lart-i-de-les-lletres

 

cayetana-stuard-jgu-6

Rosa ‘Cayetana Stuard’, HP, P. Dot, 1930

El 15 novembre de l’any 1930 es va celebrar la primera exposició dedicada únicament a les roses, organitzada pels Amics de l’Art i les Lletres, que va tenir lloc en el seu estatge social del carrer de Prat de la Riba, 6 (avui carrer de la Rectoria, on es troba situat l’edifici de Can Ricart). Fou una exposició de roses de tardor a càrrec del roserista Pere Dot, l’obertura de la qual va fer-se a dos quarts de deu de la nit. En aquest acte es va fer lliurament al roserista Pere Dot del títol de soci honorari de l’entitat organitzadora de l’exposició.

6_amics-de-lart-i-de-les-lletres-exposici%c2%a6-de-roses_1933

El 7 de novembre de 1931 es va fer a la seu dels Amics de l’Art i de les Lletres la segona exposició de roses creades pel soci d’honor, el benemèrit santfeliuenc Pere Dot. En aquest acte hi participà en Joan Ros i Sabaté en representació de l’Associació dels Amics de les Roses, entitat creada l’any 1931.

diploma-dot

El 6 de novembre de l’any 1932, l’exposició se celebrà a la Casa Consistorial de la ciutat. El 28 d’octubre de l’any següent, es feia novament l’Exposició de Roses de Sant Feliu a l’estatge social d’aquesta entitat.  En totes aquestes exposicions van mostrar-se  les noves creacions de Pere Dot d’aquell moment.

9.- La Casa Consistorial i la plaça de la Vila: l’impuls institucional a l’Exposició de Roses

1-llor-obres

Postal  d’època, plaça de la Vila anys 30, Arxiu Gavin, del Monestir de les Avellanes

Rosa Golden Moss, H. Molsosa, Pere Dot, 1932                                          Rosa ‘Golden Moss’, H. Molsosa, P. Dot, 1932

A partir de l’any 1932 les exposicions de roses van passar a ser organitzades per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. L’Ajuntament republicà va promocionar les exposicions de roses a la ciutat, que es van començar a celebrar a la Casa Consistorial. L’exposició del 28 d’octubre de 1933, es va celebrar a l’estatge dels Amics de l’Art i de les Lletres.

A petició del govern municipal i del comitè de milícies antifeixistes, durant la Guerra Civil Sant Feliu es va passar a denominar “Roses del Llobregat”. Amb aquest nom l’any 1937 es va decidir emetre paper moneda local amb valors de 50 cèntims, 1 pesseta i 2 pessetes, que s’editaren el mes de maig d’aquell mateix any.

9_paper-moneda-de-50-cntims-de-roses-de-llobregat-1937

Paper moneda del Consell Municipal de Roses del Llobregat, 1937, Col·lecció Francesc Garcia

Durant els anys de la guerra i la postguerra s’aturen les exposicions, exceptuant la presentació que Pere Dot fa de la rosa miniatura Estrellita de oro (Baby gold star) que es fa en la celebració de la pressa de ciutat per les tropes franquistes l’any 1939.

L’any 1948 el poeta Martí Dot i Parellada va nomenar Sant Feliu de Llobregat, La Ciutat de les Roses, en la seva poesia “Perquè estimo Sant Feliu”. Aquest nom s’ha mantingut fins a l’actualitat com a referent d’identitat de la ciutat.

La segona etapa d’aquest espai, i després del parèntesi de la Guerra Civil i primers anys de la postguerra, es van reprendre les exposicions de roses l’any 1949 a la Casa Consistorial, gràcies a la iniciativa de l’alcalde Joaquim Montmany. L’any 1950 a més dels roseristes professionals com Roses Dot i Roses Camprubí, s’inicien els concursos entre els aficionats a les roses. Més endavant Roses Torre Blanca també va participar en aquestes exposicions. La seu a la Casa Consistorial va romandre fins a l’any 1956.

ajuntamen-i-carles-camprubi

Detall del VI Concurs Exposició de roses , al segon pis de l’Ajuntament, maig 1955. Fotògraf: A. Vila. J. Ferrer. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Des de 1962 fins al 2005 a la sala de plens de l’Ajuntament es van celebrar els tradicionals pregons de la rosa, inici de les festes de primavera a la ciutat.

envio-sant-valenti2

Mercat del roser, plaça de la Vila, any 2000, autor: JGU

Cada 23 d’abril, per Sant Jordi, la plaça de la Vila s’omple de parades de venda de llibres i roses.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Sant Jordi a la plaça de la Vila 2010, Fotògraf:JGU

El 1985 es va crear el Mercat del Roser, durant el mes de febrer, que es va fer inicialment a la Torre dels Rosers i després a la plaça de la Vila fins a l’any 2004. A partir del 2005 fou traslladat al Parc de Torreblanca, com a Festa del Roser i Plantació Popular.

10.- Can Nadal l’any 1935: el primer parc de la ciutat i la primera Exposició de Roses a la primavera

000c13be

Plaça de l’estació amb l’entrada de Can Nadal (1) ,i la casa de Josep Aguadé (actual Sindicat Agrícola), amb l’església i les fabriques al fons ,1911, Fotògraf: Frederic Ballell Maymí.Fons: Arxiu fotogràfic de Barcelona.

rosa-gallart-dot-p_-1935-1

                                                        Rosa ‘Gallard’, HT, P. Dot, 1935

Amb motiu de la promoció del clos de Can Nadal, finca adquirida per l’Ajuntament durant l’any 1935, l’Exposició de Roses va fer-se per primera vegada a la primavera, a la casa de Can Nadal. S’exposaren roses dels roseristes santfeliuencs Pere Dot i Llorenç Pahissa.

porta_del_pas_subterrani_de_la_casa_nadal_de_sant_feliu_de_llobregat

Porta del pas subterrani de la Torre Nadal, 1916.  Fotògraf: Salvany i Blanch, Josep. Font  Biblioteca de Catalunya

Amb l’exposició de roses s’impulsaren exposicions de fotografies, pintura i dibuixos infantils, i “una desfilada de moda amb models que duien la rosa Condesa de Sástago de Pere Dot.”

escales_de_la_casa_nadal_de_sant_feliu_de_llobregat

Escales de la Torre Nadal, 1916.  Fotografía estereoscópica, Fotògraf: Salvany i Blanch, Josep.  Font  Biblioteca de Catalunya

Acabada la guerra, el dia 18 de maig de 1939 es va fer una petita mostra de noves obtencions de Llorenç Pahissa. Aquest roserista aficionat –que es feia la gavarrera, empeltava i feia les seves pròpies hibridacions–, fou guardonat l’any 1941 (al Concurs de  Bagatelle, Paris) amb un roser que porta el seu nom.

8_exposici%c2%a6-de-roses-a-can-nadal_primavera-de-lany-1935

Exposició de roses a la torre Nadal, 1935. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

11.- El Casino Santfeliuenc l’any 1957: La primera Exposició Nacional de Roses

casino-1957foto-reportatges-ferrerDetall Exposició Nacional de Roses al Casino Sanfeliuenc, 1957. Fotògraf  J. Ferrer Fité. Arxiu Casino Santfeliuenc

si-jgu
Rosa ‘Si’, miniatura, P. Dot, 1957

Amb la recuperació de les exposicions després de la guerra, l’any 1957 es va voler donar un nou impuls a les exposicions de roses. En aquest moment, i amb el suport del “Ministerio de Turismo”, va passar a ser considerada com a “nacional”.

A-6.cdr

Ia. Exposició Nacional de Roses al Casino Sanfeliuenc, 1957. Fotògraf  J. Ferrer Fité. Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Fons de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Aleshores es va cercar un nou espai, ben habilitat que afavorís la seva ampliació en aquesta nova etapa, i l’exposició va passar a fer-se al Casino Santfeliuenc, entitat creada l’any 1879 que disposava d’una sala d’actes que donava compliment abastament a aquestes finalitats. En aquest any Pere Dot, va obtenir la creació de la rosa més petita del món, la rosa ‘Sí’. La ciutat ha dedicat un petit parc amb el nom d’aquesta rosa.

12.- La Unió Coral: les grans exposicions nacionals de roses

viqui-marfa-jgu-4
Rosa ‘Vicky Marfá’, HT, Simón Dot, 1958

Finalment va ser a la Unió Coral l’any 1958 (en els espais on avui hi ha el Casal de la Gent Gran, al passeig de Bertrand), el lloc on es van celebrar les grans exposicions  nacionals de roses. En elles hi van participar els professionals de Roses Dot, Roses Camprubí, i Roses Torre Blanca. També hi van prendre part diferents aficionats amb un alt nivell de participació i qualitat,  juntament amb l’Escola de Jardineria de Barcelona i el Gremi de Floristes. La part central era presidida amb un gran escenari en què les roses esdevenien les grans protagonistes. En aquest espai de gran bellesa molts ciutadans i ciutadanes recorden encara l’olor de la fragància de les roses en el moment d’entrar al recinte de l’exposició.

program61

envio-sant-valenti

Cartells de les Exposicions de Roses dels anys 1961 i 1980. Arxiu fotogràfic Marc Rius.

Vinculada a l’exposició d’aquest recinte s’havien fet diferents exposicions culturals de pintura, fotografia i filatèlia, entre altres, i es feien també mata-segells commemoratius de l’exposició de cada edició. Durant molts anys els cartells de les exposicions de roses es van escollir per concurs, i van constituir una mostra gràfica del cartellisme publicitari.

Durant els anys 1978-1979, coincidint amb el fet que Pere Dot i la seva família van traslladar el conreu de roses a Vilafranca i Roses Torre Blanca a Monistrol d’Anoia, i amb la situació del canvi polític i la crisi econòmica, l’exposició es deixa de celebrar.

Amb l’arribada de la recuperació de les llibertats democràtiques, les exposicions de roses es tornen a fer al mateix recinte, i creixen amb nous espais d’enjardinaments i amb la incorporació de novetats, com el Concurs popular de roses i les exposicions de bonsai i d’Ikebana. En els darrers anys l’exposició es va ampliar amb un enjardinament   a la pista exterior de la Unió Coral (avui zona d’aparcament al passeig de Bertrand), i posteriorment es va traslladar al mateix espai la pròpia exposició en una carpa climatitzada per garantir la conservació de les roses. El 1985 es va crear el Mercat del Roser, durant el mes de febrer, que es va fer inicialment a la Torre dels Rosers i després a la plaça de la Vila fins a l’any 2004. A partir del 2005 fou traslladat al Parc de Torreblanca com a Festa del Roser i Plantació Popular.

13.- Paça Lluís Companys: un espai de transició

scc-expo-roses-023

Muntatge floral de l’escola Taller i Marta Majó simulant un hivernacle amb roses, 2003. Autor:JGU.

sant-feliu-jgu-8

Rosa ‘Sant Feliu’, HT., Marí Dot, 1998

Quan la persistència de l’Exposició de Roses es va fer difícil a la Unió Coral, es va decidir cercar una nova ubicació, igual de cèntrica i més vinculada a l’espai urbà i mantenint la proximitat de la Fira Comercial, com va ser la plaça de Lluís Companys. Els concursos d’aficionats de l’Exposició de Roses entra en crisis per la desaparició de molts concursants i dels seus conreus. En aquest moment s’inicia la participació de les escoles taller com a fet més destacat i important d’aquesta primera etapa que realitza un enjardinament integral de l’espai de la plaça, on les roses son les protagonistes.

scc-expo-roses-089

Concurs de roses i exposició de centres florals, 2003. Autor:JGU

És aleshores, durant aquesta etapa, que l’Exposició Nacional de Roses incorpora nous avenços i millores com l’enjardinament de tots els espais de la plaça i la introducció, per l’espai de concursos, d’un sistema de climatització i humectació que preservessin millor les roses.

enr-2000071

Muntatge floral de l’escola Taller del Roserar  i Marta Majó  amb el tema: selva amazònica, 2002. Autor:JGU.

Es varen diversificar les activitats i es va incorporar la presència de nous professionals del sector, amb rosers pels enjardinaments de la plaça, amb una exposició de rams florals i la intervenció de floristes de la ciutat en els muntatges de flor tallada. En aquest moment tindrà lloc també la presentació de dues roses significatives per a la ciutat: Rosa de Sant Feliu (Obtenció de Marí Dot) i la varietat Mil·lenari de Sant Feliu (Obtenció de F. Ferrer).

scc-expo-roses-045

Concurs exposició de bonsai, muntatge  de l’escola Taller del Roserar, 2003. Autor:JGU.

Serà, però, en la celebració del 40è aniversari, l’any 1998, en el que es va fer un reconeixement als professionals i aficionats a les roses, on es genera un nou impuls renovador per potenciar l’Exposició Nacional de Roses i el projecte “Ciutat de les Roses”. Aquest impuls es va fer sobre tres grans eixos: la creació d’un roserar a la ciutat, el pensar una nova seu més amplia i definitiva per a l’Exposició Nacional de Roses i retornar la participació ciutadana a la mateixa. 

14.- Palau Falguera. La seu permanent de l’Exposició Nacional de Roses

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Pavelló de l’Exposició de roses al pati del Palau, espai central homenatge a Pere Dot en el 125 aniversari del seu naixement, 2010. Autor: JGU.

joana-raspall-jgu-5

Rosa ‘Joana Raspall’, HT, Viveros Dot, 2014

Amb motiu del 40è aniversari de l’Exposició Nacional de Roses es va acordar cercar una ubicació més idònia per poder donar un nou impuls a l’Exposició Nacional de Roses i trobar el seu espai definitiu i permanent.

roses-2007-dioumenge-jgu-014

Pavelló de l’Exposició de roses al pati del Palau,  2007. Autor: JGU.

L’any 1995, l’Ajuntament va adquirir el Palau Falguera i l’any 1998, amb fons europeus, es va començar la seva rehabilitació, que finalitzà l’any 2003. L’any 2005 l’Exposició de Roses es va traslladar al Palau Falguera, la seva seu actual i també de futur. En aquest nou espai les roses troben el seu marc ideal, tant a dins de les estances del Palau com als seus jardins, creix, després de molts anys, la participació en els concursos de roses per a aficionats, es fan grans muntatges florals amb  la participació de les floristeries locals i escoles de floristeria, tallers per a infants, espais de divulgació sobre el coneixement de les roses, artesania amb roses i moltes altres activitats relacionades. L’Exposició Nacional de Roses té una temàtica o motiu diferent com a fil conductor en cada edició.

Es també a partir d’aquest any que a l’Auditori del Palau Falguera se celebra el tradicional Pregó de la rosa, que s’havia celebrat anteriorment a l’Ajuntament. L’exposició des de fa uns anys impulsa la visita als roserars de Torre Blanca, i amb un tren possibilita simultàniament la visita al Roserar de Dot i de Camprubí durant els dies en què se celebra l’Exposició.

roses-2007-dissabte-178

Sala dels Austria, muntatge floral de vanos amb roses ENR 2007. autor: JGU

Cal remarcar que l’antiga Sala dels vanos del Palau acull una exposició de vanos amb motius de roses fruit d’adquisicions municipals, donacions i dipòsits privats.

En aquest espai s’han presentat fins ara tres creacions dels germans Víctor, Robert i Pere Dot. Han estat la rosa Joan Nicolau, la rosa Joana Raspall, dedicada a l’escriptora santfeliuenca amb motiu del seu centenari l’any 2013 i la rosa Òmnium Cultural.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Primeres jornades de Roses de Tardor, Sala d’exposicions del Palau Falguera,  tardor de 2010. Autor: JGU.

Des de l’any 2010 s’hi celebra, durant el mes de novembre, l’exposició i les jornades de Roses de Tardor amb el lliurament del guardó “Amics de les Roses”, un reconeixement a les persones i entitats que honoren les roses amb el seu esforç i dedicació.

roses-2006-065

La cuina de les roses 2006, IES Martí Dot, autor:JGU

Des de l’any 2011 durant el mes d’abril, se celebren al Palau i al restaurant pedagògic del mateix les jornades gastronòmiques “La cuina de les roses” .

15.-  El Roserar de la Ciutat.  L’espai temàtic de les roses a la ciutat

roserar-maig-2014-jgu-4

Roserar de Dot i de Camprubí, vista general amb plafons explicatius. Any 2014. Autor: JGU

R. Nevada, H. de Moyesii, Pere Dot 1927

Rosa ‘Nevada’, H. Moyesii, P. Dot, 1927

La creació del Roserar de Dot i de Camprubí va ser fruit d’un dels eixos d’actuació sorgits de la celebració del 40è aniversari. Les obres van començar l’any 1998 a través de diferents escoles taller. En ell es pretén recollir tot el llegat dels roseristes locals i nacionals, els Dot, Camprubí, Pahissa, Ferrer, Galan Esteban, Pedrosa, Munné, Muñoz hi són presents, així com diverses col·leccions de rosers botànics antics i de col·leccions de roses segons el seu tipus o morfologia. Pretén ser un espai didàctic, divulgatiu i de recerca i conservació del nostre llegat roserístic.

roserar-002

roserar-006

Alumnes de l’Escola Taller al Roserar de Dot i de Camprubí i vista general de les feines finals. Any 2005. Autor: JGU.

Actualment, el Roserar té 403 varietats de rosers de les quals 226 corresponen a la família Dot i altres roseristes catalans i espanyols.

roserar-2014-jgu

Roserar de Dot i de Camprubí, vista general rosers obtentor catalans. Any 2014. Autor: JGU

El nom  Roserar de Dot i de Camprubí pretén honorar les dues famílies que han tingut més projecció internacional i que han col·laborar durant més anys amb el manteniment de la nostra tradició.

Crèdits:

El Sant Feliu de les roses.Itinerari pel paisatge urbà a través de la tradició roserística de la ciutat

Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat

Text:  Josep Armengol i Calvet i Jaume García i Urpí.

Documents i Fotos: Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Arxiu Marc Rius, Família Dot, Francesc García i Jaume García. Arxiu fotogràfic de Barcelona, Arxiu Gavin del Monestir de les Avellanes, Biblioteca de Catalunya

Composició gràfica de l’exposició i cartells: OPAC, taller creatiu

Composició gràfica del web: Amics de les Roses

Setembre/octubre de 2016

Organitza:                                     Col.labora:

logo-32551975arxiu-gavinsant-feliu-2016-o

Veure la notícia de l’itinerari durant la III Setmana del Patrimoni:

https://amicsdelesroses.wordpress.com/2016/10/03/imatges-de-la-ruta-de-les-roses/

Material de cartelleria:

cartell-itinerari

cartell

portada-diptic

diptic-2

Díptic

jpg-postal

Postal

 

logo-32

setmana

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s