Les roses Noisette

R. Old Blush

R. Old Blush

Al voltant de 1790, el botànic,  Philippe Noisette i la seva esposa Celestine, van anar a Carolina del Sur, fugin d’Haití pels disturbis provocats pel llarg procés independentista que va tindre per protagonista a François Dominique Toussaint-Louverture , que entre 1793 i 1804 va dirigir la revolució haitiana , enfrontant-se a espanyols, anglesos i francesos, fins a la seua captura, desterrament i mort a França.

Existeix un altre versió de la seva fugida d’Haití; sembla que Philippe, va comprar una esclava, de nom Celestine i va fugir amb ella. De totes formes i  pel que fa a la nostra història, el fet és que va marxar a Carolina.

Philippe procedia d’una família de jardiners i horticultors establerts a França. A Carolina   va  anar a la ciutat de Charleston, en qualitat de superintendent per tal de fer-se càrrec del jardí Botànic creat per l’Associació medica d’aquest estat.

El  seu germà Louis resident a París, va enviar-li el roser Old Blush o un descendent del mateix. Old Blush es un dels primers rosers procedent de Xina, documentat ja a Suècia l’any1752 per Peter Osbeck, va ser reintroduït a Anglaterra l’any 1789 . Old Blush  és un roser de color rosa,de Fragància moderada. Semi-doble,      floreix en petits grups i en onades durant tota la temporada.

Philippe, va regalar aquest roser a un veí seu, John Champneys, que el va creuar amb una R.  Moschata. el resultat  va ser la rosa    ‘Champneys Climber Pink ‘ (1811). John va regala estaques i llavors del roser a Philippe, que el va reproduir i  posteriors creuaments van donar  ‘Blush Noisette’. El roser va   viatjar a França l’any 1814 i va gaudir d’un gran èxit degut al conjunt de característiques que el feien força novedós; arbust ampli de llargues tiges,floració continuada, flors grans amb una coloració que anava del blanc al carmesí. Les Noissettes a més , son roses perfumades, molt elegants en la seva forma i color. Així nèxia la nova raça del les roses Noisette.

R. Blush Noisette

R. Blush Noisette

A partir de 1825 el roser va ser creuat amb R. Yellow Parck Xina, per tal d’introduir el color groc en aquesta nova raça.. Això encara va afavorir-les més, amb una varietat més amplia de colors.

Aquestes van anar millorant amb successius creuaments amb roses de te. Son roses, però, que s’adapten be a climes càlids i que pateixen molt el  clima rigorosos del centre i nord d’Europa.

L’any 2011 es va celebrar el 200 aniversari de la   creació d’aquesta raça de rosers, la única que s’ha creat a l’Amèrica  del Nord i que va contribuir força a la evolució  de les roses.

L’any 2011,  en el marc de les jornades Roses de Tardor, es va fer el lliurament del guardó Amics de les Roses 2011, a la Sra. Hella Brumme, representant del roserar Europa Rosarium de Sangerhausen d’Alemanya, pel   paper fonamental d’aquest roserar en la conservació de varietats roserístiques d’arreu del planeta i per la seva contribució a l’execució del projecte endegat per la nostra entitat de recuperació de les roses de Pere Dot per a la nostra ciutat. En el marc d’aquesta visita el roserar ens va demanar de poder   mantenir a la ciutat una col·lecció de roses Noisettes  per tal de que els poguéssim facilitar aquelles varietats que, per causes del seu clima,  sovint perdien.

Els rosers enviats per Europa Rosarium i en fase de reproducció son:

Rêve d’or, Deschamps,  Willliam Allen Ridchardson, L’Abondance, Alister stella Gray, Mme. Martignier, Céline Forestier, Bouqueet d’Or, Blanche Duranthon, Reine Olga de Wurtermberg, Capitaine Sisolet, Crepuscule, Comtesse de Galard-Béarn, Chromatella, Desprez à Fleurs Jaunes.

Aquest rosers i d’acord amb el conveni signat entre la nostra entitats i l’ajuntament de Sant Feliu, seran plantats aquest hivern al Roserar de Dot i de Camprubí. Val a dir que, aquest juliol, ja han sortit una remesa d’estaques dels mateixos cap el roserar alemany per garantir la seva conservació en aquest parc.

Jaume Garcia i Urpí

juliol, 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s