El concurs internacional de roses noves (de la primavera i de la tardor), de la ciutat de Barcelona.

Exposició Universal de Barcelona, La font Màgica

Exposició Universal de Barcelona, La font Màgica

L’any 1929 Barcelona celebrava, per a fi, l’exposició Universal. Aquest gran esdeveniment,  va donar un  gran impuls i projecció internacional  a la ciutat i aprofitant  el mateix   entorn,    si van celebrar multitud de congressos i trobades de diversos sectors professionals.    L’oportunitat que oferia l’Exposició   pel món de les roses va ser ben aprofitada pels roseristes catalans i les persones que recolzaven aquest signe de civilitat i europeïtat que representava la cultura de  les roses.

El  juny de 1928,  explica JH Nicolas, Director tècnic de Jackson and Perkins i membre de l’Associació Americana de la Rosa,  era a Barcelona on … no hi havia cap exposició de roses prevista i no m’imaginava que hauria de representar l’American Rose Society. El meu amic Dot havia preparat una audiència en el meu honor, amb les autoritats dels parcs, per tal de discutir el seu projecte d’establir a Barcelona un jardí i un concurs internacional de roses noves similar als de Bagatelle i Saverne. Acompanyats  pel Sr. Rubio, Director dels Parcs Públics, vam visitar diversos punts on es podria fer, i vaig suggerir un lloc preciós dins dels jardins del Palau Reial. Calia el permís del Rei i per tal d’aconseguir-ho, vaig suggerir al Director Rubio que demanés al Rei la concessió anual d’una Medalla d’Or que fos coneguda i desitjada internacionalment com “El Gran Premi del Rei”. El Director Rubio ara m’ha comunicat que el Rei ha acceptat la petició i ja s’està gestionant, i desitja que moltes noves roses americans s’inscriguin a aquest nou concurs tan important.

De totes aquestes entrevistes i reunions és va conclourà amb la necessitat de que Barcelona comptés amb un concurs de talla internacional que projectés al món el nivell de la roserística catalana i de la seva jardineria.

 A la reunió de la Comissió Permanent de l’ajuntament de Barcelona, del 27 de novembre de 1928, s’aprova la creació del concurs internacional de roses de Barcelona i la celebració de mateix de forma anual als jardins del Parc de Pedralbes. La proposta és aprovada mitjançant un informe del director de Parcs i jardins, Nicolau M. Rubió i Tudurí, en el que s’expressa el contingut del projecte en un resum de tres punts:

1.- Que és celebri el concurs de roses segons programa adjunt.

2.- Que es sol·liciti pel concurs l’alt patronatge de sa altesa Maria Cristina.

3.- Que s’encarregui a la direcció de parcs públics l’organització, propaganda i demés detalls.

També es concedeix un crèdit per l’organització de l’acte, bàsicament despeses de publicitat, impresos i altres,  per un import de mil pessetes, administrat per la majordomia municipal.

Aquest import serà el mateix fins l’any 1935 en que s’incrementa a 1.500 pessetes i és administrat per l’oficial 2on. de majordomia Sr. Alexandre Rosell.

L’any 1929 neix el concurs, amb el patrocini que va acceptar la reina Victoria Eugènia i es va realitzar en els jardins  del Real Palau de Pedralbes, que van se cedits per s’ha majestat el Rei.

Lloc del Palau de Pedralbes onés celebrava el concurs internacional de roses

Lloc del Palau de Pedralbes onés celebrava el concurs internacional de roses

Una del les característiques que va diferenciar el concurs de Barcelona d’altres concursos va ser que les valoracions de les roses es feien en dos moments, un a la primavera, com era tradicional en tots el concursos de roses noves, i un altre a la tardor, qüestió aquesta,  afavorida pel nostre clima i que era una gran novetat.

A les bases del concurs,  apart de convidar als roseristes de tot el món i recordar que es feia en una ciutat de clima mediterrani i que per tant els participants podrien comparar el comportament de les seves varietats en climes semblants, es té en compte la florida tant de primavera com de tardor.

Butlletí de 1930 de l'American Rose Society

Butlletí de 1930 de l’American Rose Society

El concurs acostumava a durar de primers d’abril  fins a  finals de novembre  i eren admesos tan professionals com amateurs.

Les plantes,  en nombre de cinc peus per varietat, calia enviar-les abans del 30 de desembre da cada any, amb el nom i les instruccions que cada obtentor creiés convenient. Les varietat presentades  no podien estar posades al comerç fins que fossin admeses al concurs.

EL jurat es reunia dues vegades, com inauguració  a la primavera i un altre  a la tardor com a cloenda. Tot i que, el jurat, podia emetre el seu veredicte en qualsevol moment durant el temps que durava el concurs i d’acord amb l’escala de punts que s’havia acordat. Les puntuacions dels membres eren entregades al secretari que guardava en sobre tancat l’aquesta valoració fins la reunió final del jurat. Se suposa que es feia així per facilitar als representants estrangers el poder viatjar més lliurament a Barcelona dins dels períodes en què quedaven emmarcades les dates del concurs.

Inicialment es concedien tres medalles d’or: dues medalles  eren donades pel Rei,  una per a  la millor rosa estrangera i l’altre per a la millor rosa nacional                                              i la tercera medalla d’or era donada per la ciutat de Barcelona.  A més, es completaven els premis  amb  quatre certificats al mèrit.  Posteriorment, amb l’adveniment de la República, la medalla reial  va ser reemplaçada per una Rosa d’Honor de la Generalitat de Catalunya oferta pels Amics de les Roses i acompanyat d’un diploma ofert pel President de la Generalitat de Catalunya.

L’ajuntament adquiria un nombre indeterminat dels rosers guanyadors i els jurats internacionals, en les seves estades, eren hostes de l’Ajuntament de Barcelona.

En el primer concurs de roses noves, el 1929, i van participar 92 varietats de roses i amb obtentors bàsicament europeus, així podem citar: Lenders dels Països Baixos; J. Felberg Leclerc, d’Alemanya. Dobbie (d’Edimburg) Alex Dickson i G Berkwith de Gran Bretanya. J. Gaujard, Venisseaux, Ch. Mallerin, L.  Chenault, E. Biron, J. Croibier, E. Buatois, C. Chambard, Barbier, A. Schwarz, L. Laperrier, P. Guillot (Lyon), J. Sauvageot, de França. Soupert et Notting i Ketten Frères de Luxemburg. M. Lodi, i Frat. Giacomasso d’Italia.  A nivell català i van participar Pere Dot de Sant Feliu de Llobregat , J. Pedrosa, de Sant Just i Blas Munné de Gavà.

Les Medalles d’or de sa Majestat el Rei va ser per la rosa estrangera del francès C. Chambard amb la rosa Diane de Broglie, roser de color groc –rosat. La  rosa nacional per Pere Dot amb la rosa Duquesa de Peñaranda, pernetiana de color salmó ocre.

Rosa Duquesa de Peñaranda, primera medalla d'or al concurs de Barcelona

Rosa Duquesa de Peñaranda, primera medalla d’or al concurs de Barcelona

 

La medalla d’or de la ciutat de Barcelona pel roser de l’obtentor britànic M. Beckwith i es van donar tres certificats al mèrit a les roses: de Mr. Ketten frères de Luxembourg,   de Mr. Charles Mallerin i el tercer al roser de Mr. Dobbie and Co. d’Edimburg. Un certificat va quedar pel proper any.

La medalla d’or de la ciutat de Barcelona pel roser Golden Gleam de l’obtentor britànic M. Beckwith i es van donar tres certificats al mèrit a les roses:  Prince Felix de Luxembrurg de Mr. Ketten frères de Luxembourg,  Mrs Pierre S du Pont de Mr. Charles Mallerin i el tercer al roser Elizabhet of York de Mr. Dobbie and Co. d’Edimburg. Un certificat va quedar pel proper any.

Rosa Diane de Broglie, medalla d'or estrangera

Rosa Diane de Bonglie, medalla d’or estrangera

AL jurat i participà l’alcalde de Barcelona Baró de Viver, el regidor Joaquím Llansó, el Sr. Croibier de la Societat de roseristes francesos Les Amis de les roses, Joan Magriña i Cebrià Camprubí del Foment Nacional de l’Agricultura, Josep Gomis jurat amateur; Mr.Walter E. Clark de l’American rose society i JCN Forestier, director de parcs i jardins de París, Nicolau Maria Rubió i Tudurí director de parcs i jardins de l’ajuntament i Miquel Aldrofeu com secretari del jurat.

concurs de l’any 1930 el nombre de  concursants encara van anar a més i van ser 117 les varietats presentades. Afegint-s’hi a l’anterior llista de participants els següents:

J.H. Nicolas i L.B. Coddington dels de EUA; Howard & Smith de Montebello,  Ragiory, d’Itàlia; F. Guillot (Besançon) de França; J. Camprubí de Sant Joan Despí  i F.  Munné de Gavà.

El jurat estava format pe l’Alcalde de la ciutat i el tinent d’alcalde i regidor d’obres públiques, per part del Foment Nacional de l’Agricultura, Pilar Mata, Estapé i en Cortés,  de delegats estrangers per part de l’ American Rose Society, dels EUA, Robert Pyle i JH Nicolas, a més de delegats de    Gran Bretanya, de la Societat de rosaristes de França, Alemanya, Luxemburg i Holanda. El conservador del parc de Pedralbes, Manuel Luengo, el director de parc i jardins NM Rubió i Tudurí i Miquel Aldrofeu, jardiner major del parc de Montjuic,  en qualitat de secretari.

El jurat va tenir un record molt especial pe JCN Forestier, que havia visitat el parc amb anterioritat  a la seva mort aquell mateix any,  i van decidir que el seu nom seguis formant part del jurat.

Les Medalles d’or de sa Majestat el Rei va ser per la rosa estrangera  Comtesse de Vandal de M. Leenders. Rosa de color salmó rosat, alta i vigorosa, amb una flor gran i de bona forma.

I per la rosa nacional va quedar desert.

La Medalla d’or de la ciutat de Barcelona se li va adjudicar a Pere Dot, per la seva varietat   F. Cambó, roser de color entre groc i vermell  lacat, molt florífer, vigorós i sa.

Certificat al mèrit de 1929 per les rosa: Climbing Odette Foussier de C. Chambart, roser sarmentós, alt i vigorós de flors de color groc rosats de llargs peduncles i floració continua.

Certificats al mèrit 1930, pels  rosers:  President Hoover, del obtentor D.B. Conndington dels EEUU i produït per Jackson and Perkins, flor de color groc salmó i bona presencia.

Pel roser Mme. Jules Guerin, de J. Gaujard, roser vigorós, sa,  de bon fullatge, flor gran de color groc pàl·lid.

I perl roser Ami Quinard, de Charles Lammerin, roser uniflora de bona presencia i de color granat fosc. El jurat va lamentar no tenir un altre certificat pe concedir-li al roser Mercedes Gallart del obtentor Blas Munné i també es va deixar per valorar-los el proper any els rosers presentats per Cebrià Camprubí.

concurs de l’any 1931

el 14 d’abril d’aquest any, després de les eleccions municipals que van donar la victòria als partits republicans i d’esquerres es va proclamar la republicà.

Per il·lustrar l’ambient d’aquells anys,  JH Nicolas, explica que …Durant una de les meves visites Barcelona, vaig veure una banda tocant l’himne nacional espanyol i em vaig treure el barret en senyal de cortesia. Un dels mandataris del meu grup em va dir “Posa-te’l, això no te res a veure amb nosaltres els catalans”.

Aquell any, el jurat va estar forma pel ciutadà Alcalde Dr. Aguadé, el president de la comissió de  Foment sr. Duran i Guardia, el regidor, Vidal de Quintana,  Pilar Mata, dels Amics de les roses,  Jaume Cortés i Joan Simó Carbonell del Foment Nacional d’Horticultura, el director de parc i jardins NM Rubió i Tuduri i Miquel Aldrofeu en qualitat de secretari. Va excusar la seva assistència per malaltia el sr. Jean Croibier, president dels Amis de les Roses de França.

Es van suprimir els guardons reials i els premis van quedar així:

Medalla d’or de la ciutat de Barcelona per la rosa estrangera Max Krause del rosarista alemany M. Krause, arbust de presencia i peduncles rigits amb branques de cinquanta  a vuitanta  centímetres, sa i de roses de color groc Nanking de una a tres poncelles per peduncle i de botí floral de forma perfecta.

Pere Dot, medalla d’or de la ciutat  de  Barcelona, rosa nacional, per la  rosa Catalònia, roser molt floridor, de forma globulosa, flor molt plena, de color vermell lacat intens, tacat de groc. Roser vigorós de fulles llustroses i llargs peduncles.

Diplomes al mèrit 1931 pels rosers: President Macià del rosarista holandes M. Leenders, roser vigorós, exempt de malalties criptògames, de una a tres poncelles per peduncle, flor gran, semi doble, de color rosa pàl·lid.

Paz Vila de Manuel Munné, roser sa i vigorós,  d’una tres poncelles per peduncle, flor gran, semi doble, de color salmó rosat.

I pel roser Pedralbes de Cebria Camprubí. Roser molt vigorós, d’una  a tres poncelles per peduncle, flor gran, semi doble, de color groc mantega transformant-se en blanc.

Es va reservar un diploma pel proper any.

Palau Pedralbes, seu del concurs

Palau Pedralbes, seu del concurs

concurs de l’any 1932

Si van presentar 159 varietats de noves roses, la medalla d’or es va atorgar al roser Victoria Harrington del california Cap.  George C. Thomas , la medalla d’or per varietats nacionals fou per el roser Ignasi iglesias, de Pere Dot. Es van donar tres certificats al mèrit:  Climbing Etoile d’Holande de M. Leenders d’Holanda,; La Florida del obtentor Eugenio Fojo, d’Asua , Bilbao, i el tercer pel roser Vda. Verdaguer de Pere Dot. Dos dels diplomes es van deixar per l’any següent a l’entendre el jurat que no hi havia cap altre roser mereixedor de premi.

concurs de l’any 1933

 A més dels anteriors participants dels altres anys si sumen Kordes d’Alemanya, Leenders d’Holanda.

Amb la creació de l’entitat Els Amics de les roses i la proclamació de la república és va crear  el guardó  rosa d’honor de la Generalitat de Catalunya del que en parlem en un altre article (amicsdelesroseshistories.wordpress.com/category/jaume-garcia-i-urpi/page/2/).

El jurat estava composat per: Mr. JB Croibier de associació de roseristes francesos, Les Amis de les Roses, de Lió, Pilar Mata i Joan Dorgebray pels Amics de les Roses de Catalunya, Vicens Aldrofeu i Joan Daura pel Foment Nacional d’Horticultura i els Srs. N.M. Rubió i Tudurí , com cap dels serveis de Parcs i jardins de Barcelona i Miquel Aldrofeu en funcions de secretari del jurat

EL Jurat, un cop van analitzar les dades recollides pel serveis de parcs i jardins i la visita del jurats de primavera van donar els següents guardons:

medalla d’or pel roser polyantha Mevrouw van Straaten van Nes de M. Leenders d’Holanda, flor de color camí vermellós, pètals ondulats, molt vigorós i florífer, excel·lent pel clima mediterrani.

Diploma al mèrit dels dos restants del any 1932, pels roser Josep G. Gomís de C. Camprubí i el número 1-25 ( Ami F. Mayery) de C. Chambard.

Diplomes al Mèrit del present any per els rosers 1167-2-28 (Prono) de W. Kordes d’Alemanya, roser 1-R-26 , (Porto) de Charles Mallerin de França; i menció pel roser Lluís de Briñas de Pere Dot. A proposta del president i en honor  a  la trajectòria dels rosers excepcionals que Pere Dot havia presentat al concurs durant  tots aquest anys des de la  creació del mateix  com son; Duquesa de Peñaranda  a l’any 1929, F. Cambó a l’any 1930 ; Catalonia a l’any  1931; i Ignasi Iglesias a l’any 1932, tots ells premiats amb medalles d’or, li fos concedit a Pere Dot, la Rosa d’Honor de la Generalitat de Catalunya, oferta pels Amics de les Roses de Catalunya. El jurat per unanimitat i en gran satisfacció va concedir l’esmenta premi.

concurs de l’any 1934

El jurat  d’aquest any va estar format per Mr. Alfred Lamesch, delegat del Sindicat de viveristes i roseristes de Luxembourg, Jean Dorgebray  i Pere Dot, pels Amics de les Roses de Catalunya, Lluís Griera i Jaume Cortés pel Foment Nacional i els Srs. NM Rubió i Tudurí , com cap dels serveis de Parcs i jardins de Barcelona i Miquel Aldrofeu en funcions de secretari del jurat. Foren analitzades 92 varietats de rosers i després de recollir les dades del jurat de  primavera van donar-se els següents guardons:

Medalla d’Or per estrangers al número 61 de Mathias Leenders d’Holanda, sense nom i amb la referència del roserista 6381; Medalla d’Or per als nacionals, a la rosa Irene Churruca, de Eugenio Fojo d’Asua, Biscaia.  Primer diploma al mèrit per al roser 18-14-1929 de Llorenç Pahissa de Sant Feliu, segon diploma al mèrit per el roser Mme. Joseph Perraud de Jean Gaujard, diplomes pels rosers; referència 1200 de NV Gerbr. de M. Leenders d’Holanda  i roser Alezane de  Llorenç Pahissa de Sant Feliu. Quedant dos diplomes deserts per l’any vinent. Pere Dot va ser membre del jurat i va presentar diverses varietats fora de concurs, entre d’elles, cal destacar  la rosa Àngels Mateu.

Medalla d’Or per la  rosa Irene Churruca, de Eugenio Fojo

Medalla d’Or per la rosa Irene Churruca, de Eugenio Fojo

concurs de l’any 1935

El jurat, en al seva trobada de primavera durant el mes de maig, estava format per  Jean Dorgebray, Pere Dot, Jaume Cortés, Lluís Griera, i NM Rubió i Tudurí, secretari; Miquel Aldrofeu. Posteriorment el jurat es reuneix el 5 de novembre i participa  MJ Croibier, i M. Colombier, dels Amis de les roses de Lyon, Jean Dorgebray i Pere Dot pels Amics de les roses de Catalunya, Jaume Cortés i Lluís Griera del Foment  de l’Horticultura, actua de secretari Miquel Aldrofeu i NM Rubió i Tudurí, director de parcs i jardins de l’ajuntament de Barcelona.

En aquest any guanya la medalla d’or nacional   en Llorenç Pahissa amb la rosa Antonia Pahissa. I la medalla d’or per obtencions estrangeres va ser per Charles Mallerin per la rosa Feu Pernet Ducher. (espanya federal, 15 11 1935). Primer certificat al mèrit pel roser Arch. Reventós, de  l’holandes M. Leenders. Es  van valorar 106 rosers. El jurat va felicitar a Pere Dot per les seves creacions presentades fora de concurs al ser membre del jurat. Alguns rosers, valorats al maig i al trobar-se decaiguts  es va decidir tornar-los a valorar a l’any següent

concurs de l’any 1936

La valoració  és va fer els mesos de  maig i juny. El 18 de juliol va esclatar la guerra civil. Tot i això el jurat es reuní el 28 d’octubre. En el mateix i participant: Joan Ros i Sabaté dels Amics de les Roses, Francisco Ferrer pel Comitè de Control Obrer de parcs i jardins, Nicolau Maria Rubió  i Tudurí del servei de parcs i jardins i Miquel Aldrofeu com secretari. M. Croibier, dels Amis de les roses de Lyon, deplora de tot cor la situació en que es troba el nostre país que fa que no es pugui enviar cap delegat a Barcelona.

Concedint-se els següent guardons; medalla d’or millor rosa estrangera per Madame Eduard Estaunié d’Emmanuel Buatois de Lyon, Medalla d’or millor varietat nacional per Violinista Costa de C. Camprubí, de Sant Joan Despí.

Violinista Costa de Camprubí

Violinista Costa de Camprubí

Diplomes al mèrit pendents de la valoració de 1935 pel roser, n122 de nom Faïence  de G.A. Van Rossem de Naarden, Holanda. Roser numero 88, inscrit com 1935-p”   de Pere Dot de Roses del Llobregat. Roser numero74,inscrit com 3-22 de Jean Bohm de Xecoslovaquia. amb el número 116 Roser Satàn de Llorenç Pahissa de  Roses del Llobregat.

Pel que fa a la valoració dels certificats del any 1936; roser amb el número 121, inscrit com 7234, de Ketten Freres de Luxemburg. Amb el número 110 i inscrit com nº6 de Cebrià Camprubí de Sant Joan Despí. Van quedar dos diplomes de mèrit per l’any següent.

 Aquest serà l’últim concurs de roses noves que es celebra a  Catalunya en aquella època. tot i els repetits intents de després de la guerra per tornar a instituir-lo,  no es celebrarà a Barcelona cap altre concurs internacional de roses noves  fins l’any 2.001 i al roserar del parc Cervantes. Sent Alcalde de la ciutat Joan Clos i Presidenta del Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona la regidora Imma Mayol.

Jaume Garcia i Urpí

Octubre de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s