Simó Dot, l’hereu d’en Pere Dot

Simó Dot Ribas, l’hereu d’en Pere Dot

(Sant Feliu de Llobregat 1916, Vilafranca del Penedès, 2008)

En el centenari del seu naixement     

dot_lot-familia_simon-dot-ribes _-_ 11_1961_065

Simó Dot fullejant un exemplar de Modern Roses III (1947), dècada anys 1960, Foto arxiu família Dot

Presentació

Pere Dot provenia d’una família dedicada al camp i a l’horticultura. El seu pare, Simó Dot Canalías, era horticultor especialitzat en arbres fruiters, i el seu avi, Pedro Dot  era pagès.

Pere va iniciar una nissaga dedicada a la creació de roses noves.

El seus fills, Simó i Marí Dot Ribas, i els seus néts van seguir amb aquesta dedicació que els ha valgut el reconeixement de la ciutat de Sant Feliu i ocupar un lloc a la història de la roserística internacional.

Aquesta exposició pretén recordar, en el centenari del seu naixement, a Simó Dot  Ribas.

 

Simó Dot, recull de la seva biografia 

Simó Dot, fill de Pere Dot i Josefa Ribas, neix a Sant Feliu de Llobregat el 21 de setembre de l’any 1916, i és el major dels dos fills de Pere Dot.

Als nou anys, el 1925, el seu pare l’envia a  Perpinyà a  Le collège des garçons, al Lycée Françoise Arago, a estudiar i a aprendre bé la llengua. Una escola que disposava d’un petit internat amb estudiants provinents dels  sud de França i d’Andorra, on hi serà fins al 1928.

Le collège des garçons, al Lycée Françoise Arago,  dècada anys 1930, postal d’època.

Le collège des garçons, al Lycée Françoise Arago, dècada anys 1930, postal d’època.

Com a jardiner i roserista va fer el seu aprenentatge amb el seu pare.

L’any 1937, amb 21 anys, va ser cridat a files amb les tropes de l’exèrcit popular de la República i es va desplaçar a Madrid per incorporar-se al 113 batalló que pertanyia a la 29 brigada mixta. Aquesta brigada va estar pràcticament durant tota la guerra a la serra de Guadarrama prenent part, al maig de 1937, en l’ofensiva republicana sobre la Granja i Segovia, atacant  al sector de l’Alto del León. Tant l’ofensiva com l’assalt es van saldar amb un fracàs.

En finalitzar la guerra va ser enviat a un camp de concentració prop de Bilbao i després a fer la “mili” a Algeciras i Melilla, on va coincidir amb un altre santfeliuenc, Josep Armengol, on sembla que tots dos van agafar les febres tifoides.

El 1941 es reincorpora a la seva llar i comença a treballar amb el seu pare. A causa de les febres que havia agafat va treballar més en la part més organitzativa i comercial, tot i que cada any participava en l’empeltada dels rosers.

Els dos germans Dot, Simó i Marí, es van casar amb dues germanes, Gertrudis (1923-1994) i Inés (1928 -2014).

Simó, amb Gertrudis Fàbregas Casanovas (1923-1994), va tenir  tres fills, Jordi (1944), Albert (1946)  i Pilar (1950), que s’incorporen i continuen el negoci familiar.

Simó col·labora amb la represa de les exposicions de roses de Barcelona a partir del 1947 i fins a l’any 1952. Les exposicions es realitzen en diversos indrets com Pedralbes (1947), Palau Nacional (1948) i al  vestíbul del pis principal del Palau d’Art Modern del Parc de la Ciutadella a partir del 1949.

"Museu d'art Modern", actual Parlament de Catalunya

“Museu d’art Modern”, actual Parlament de Catalunya.

Pren part  en les exposicions de roses de Sant Feliu, Reus i Calella com a expositor amb les seves noves creacions i, a més, participa com a jurat en els seus diferents concursos.

Participa en els concursos de roses noves a nivell internacional. Viatja als de Madrid i Bagatelle (París) i aconsegueix medalles al mèrit a Madrid, París i Nova Zelanda.

També visita assíduament els planters de Cap d’Antives, de la firma francesa Meilland, i manté relacions amb la firma d’Star Roses dels Estats Units fins pràcticament els anys 90.

Al 1962, davant el creixement de la ciutat i la desaparició de moltes terres de conreu, els Dot fan el plantejament de cercar nous espais per poder continuar amb el negoci. Pel volum de producció els hi calen, com a mínim, unes nou hectàrees de terreny per poder realitzar tot el procés de plantació i reproducció de rosers.

Al 1962 a través d’un amic vinater de Vilafranca lloguen els primers terrenys en aquella zona.

Al 1974 la família se separa. Simó, amb la seva esposa Gertrudis i els seus fills Jordi, Albert i Pilar, i Pere Dot marxen a Vilafranca del Penedès, amb conreus a l’Alzinar. Marí, amb la seva esposa Inés i els seus fills, Robert, Víctor i Pere van cap a La Palma de Cervelló amb conreus a Begues.

Simó mor a Vilafranca l’any 2008.

Simó Dot

Simó Dot

Les roses de Simó Dot

Aconsegueix unes 80 obtencions, principalment rosers híbrids de te, alguns miniatures i floribundes però destaca, sobretot, per la seva feina en el que anomenem “la recerca del blau”, una gama de colors que es posa molt de moda a partir dels anys 60 fins la dècada dels 80 amb roses de colors liles, malves, porpres i morades, la majoria força oloroses, com Intermezzo, Lila Vidri, Violet Dot, Cel blau, Tarde gris, Amanecer, Mística, Embruixada i altres.

Entre els anys 80 i 90, moltes de les noves creacions es caracteritzen per reproduir noms de varietats antigues de Pere Dot, com per exemple Canigó, Girona, Joaquim Mir, etc. Afegint, per distingir-les de les anteriors, el decenni en el qual són creades, per exemple: Poblet 80 o Linda Porter 90.

El 1979, en la 80a commemoració de la creació dels vivers del seu avi Simó Dot i Canalias (1857-1939), li dedica la rosa Simó Dot, guardonada al concurs internacional de Madrid de 1978, com la millor rosa espanyola.

Així com Pere Dot innova en diferents camps de la roserística i se centra, sobretot, amb l’obtenció de games de nous colors, prescindint a vegades d’altres aspectes dels rosers, tant Simó com Marí el que fan és aprofundir en la millora genètica dels rosers treballant amb rosers amb bones tiges florals i flors dobles o molt dobles. Podríem dir que es caracteritzen per tenir un enfocament  més “comercial” del negoci i més pendents dels gustos de la gent, a l’hora de mantenir-se al mateix nivell del que altres obtentors, econòmicament més potents, treuen al mercat, tot i mantenir les essències en la creació de roses noves en la varietat de  roses de jardí i en la forma de reproducció de peus de roser.

Simó segueix mantenint un nivell important de relacions internacionals, enviant rosers a països tan llunyans com Filipines, Nova Zelanda  o Sud Àfrica i continua amb les relacions que havia establert Pere Dot amb els Estats Units. L’any 1965, el seu fill Albert fa una estada de diversos mesos amb Conan Pyle per veure el procés de producció a Star Roses, una de les principals empreses americanes en la producció de rosers.

la Avon-Grove

Diari amb la notícia de l’estada d’Albert Dot als vivers d’ Star Roses de Conan Pyle a West Grove, EUA, 1963.

La seva relació de creacions està a l’entorn de més de 80 noves roses, de les quals cal tenir en compte que algunes d’elles poden aparèixer com a creacions del seu pare. També cal entendre el mètode de producció, que és en família, en el qual resulta difícil precisar l’autoria de determinats rosers.

Les roses de Simó Dot als roserars

De Simó Dot podem trobar una bona col·lecció dels seus rosers al Roseto Carla Fineschi, a la Toscana italiana, i a la ciutat de Montauban, a França,  fruit de la seva relació d’amistat  amb un bon aficionat a les roses, Roger Sucre, a qui li va dedicar una de les seves obtencions; a Madrid, al roserar Joaquín Ortiz, fruit de la participació en els seus concursos de roses noves i a qui dedica la rosa ‘Jardinero Ortiz’. També podem trobar roses de Simó Dot a la rosaleda Juan Carlos I de la Universitat d’Alcalà d’Henares, gràcies a la donació que el roserista aficionat Àngel Esteban va fer a aquesta universitat de la seva col·lecció personal i a qui Simó li va dedicar la rosa ‘Maria Teresa de Esteban’; i també al roserar Cervantes de Barcelona; i  molts altres roserars de tot el món, però en menor mesura.

En la recuperació que estem portant els Amics de les Roses al Roserar de Dot i de Camprubí amb el suport de molts dels roserars esmentats hi tenim una col·lecció de 45 de les varietats de Simó Dot.

Relació de noves varietats creades per Simó Dot

 llista-roses-simo-dot

Premis i guardons:


‘Baleares’                     Certificat al mèrit. Madrid, 1956

‘Embruixada’              Rosa més olorosa, Madrid, 1990 i 1988 a  Nova Zelanda  Rosa més                                                  olorosa i Certificat al mèrit.

‘Violet Dot’                  Certificat al mèrit a Bagatelle. París, 1960

‘Galaty ‘                       Millor varietat espanyola. Madrid, 1977

‘Llevantina’               Millor varietat espanyola. Madrid, 1979

‘Miami playa’             Certificat al mèrit. Madrid, 1976

‘Vila de Madrid’         Medalla d’or. Madrid, 1961

 

Crèdits

Idea i Producció: Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat

Disseny i guió: Jaume García i Urpí

Disseny gràfic: Data serveis Gràfics i Jaume García

Imatges: Família Dot i Jordi Dot, JGU i  Blog Moulino de Rimaggio (foto Roseto Carla Fineschi), Anna Millán Sardaña ( foto rosa ‘Baleares’)

Imatges de l’Exposició inaugurada a Roses de Tardor 2016.

roses-de-tardor-2016-diumenge-jgu-47

Veure vídeo:   https://youtu.be/urAGhtDgprw

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s