Aquesta aproximació a la figura de Llorenç Pahissa ha estat possible gràcies a les gestions i a les facilitats que m’ha donat el Dani Pahissa per consultar el material que ha trobat. Generositat que li agraeixo des de d’aquestes ratlles.
Després d’un temps treballant sobre la figura de Pere Dot Martínez he pensat que ja és moment de començar a fer boca amb la figura d’una altra personalitat de la roserística amb dos comuns denominadors amb en Pere Dot, ser de Sant Feliu de Llobregat i reconeguts internacionalment.
El meu interès per la figura de Llorenç Pahissa comença a partir d’estrènyer més la relació amb Dani Pahissa Meca, besnét de Francesc Pahissa i Texidor, germà de Llorenç Pahissa.
Precisament va ser gràcies al Dani Pahissa que vaig poder fer una entrevista a l’Antònia Pahissa i Pagès, fillola del protagonista d’aquest escrit. L’entrevista però la faig fer poc abans de la seva mort i ja amb una avançada edat, 94 anys.
A partir de l’entrevista, del material que ha anat recopilant el Dani i que m’ha cedit molt amablement i del capítol que el Coronel Joaquin Martínez Friera li dedica en l’obra de referència Rosas de España, són alguns dels motius qu m’han portat a fer aquestes ratlles que espero serveixin per donar una mica més de llum sobre aquest personatge.
Joaquin Martinez Friera ja el destaca com un dels hibridadors de referència de l’estat de la mateixa que esmenta el seu tarannà “.. inquiet i il·lustrat, viatger i amant de les roses…”. En relació a la seva feina com a hibridador podem dir que encara té més mèrit si tenim en compte com el mateix Martínez Friera diu que només ha obtingut nou varietats de roses. Una quantitat amb la que també coincideixen Josep Armengol i Josep M Gelabert en el seu treball al llibre “Catalunya terra de roses”. Un altre aspecte que encara li dóna més rellevància és que com també esmenta Martínez Friera no tenia catàleg ni ningú que li comercialitzés la seva minsa producció. En el text de Martínez Friera també es fa referència que algunes de les informacions que dóna les ha extret de publicacions estrangeres i principalment nord-americanes i en cita com a font la American Rose Society entre d’altres que recullen “…les més importants produccions mundials,… “. Per tant no hi cap dubte de la vàlua del Llorenç Pahissa com a obtentor de noves varietats de roses.
El llibre de Martínez Friera també recull altres aspectes com “…Inquiet i il·lustrat, viatger…” i evidentment “.. amant de les roses”.
Per tant, podem dir que tot i ser un “aficionat”, tenia un alt nivell i segurament bons contactes que el van ajudar a situar-lo en el panorama roserístic del moment. No en va, com també ens va dir l’Antònia Pahissa, tenia molt bona relació amb Pere Dot amb qui va mantenia correspondència de forma regular, per tant, no seria d’estranyar que algun dels seus contactes fos el mateix Pere Dot.
Cal destacar que Martínez Friera va fer l’escrit sobre Llorenç Pahissa a partir d’una trobada amb el nostre protagonista l’any 1934, vuit anys abans d’escriure el llibre i poc abans de la mort de l’obtentor, ja que com esmenta el mateix Friera Llorenç Pahissa va morir l’any 1940, concretament el 23 de setembre.
De la lectura de Martínez Friera també destaca que hi hagi poca informació i documentació sobre Llorenç Pahissa, i esmenta que fins i tot la família no té documentació dient: “… ja que amb la seva mort ha desaparegut tot el documental de control roserístic que ell portava personalment, gairebé en clau, per tant indesxifrable fins i tot pels seus hereus…”. Realment existeix poca documentació de Llorenç Pahissa, quan vam fer l’entrevista a l’Antònia ella mateixa deia que no tenien gaires coses, fins i tot no recordava tenir res i ha estat gràcies a l’interès del Dani Pahissa que s’ha pogut recuperar algun material que ens ajuda a conèixer més aquesta figura encara desconeguda.
L’Antònia Pahissa coincideix amb el coronel Martínez Friera en que tenia facilitat pels idiomes, de fet sabem que parlava francès, i va estar temporades a París i a altres ciutats franceses. Suposem que el salt al país veí hi té molt a veure el fet que ell a Barcelona ja treballava per a una empresa francesa i del testimoni de l’Antònia Pahissa es dedueix que es tractava d’una bugaderia. Suposem que va de ser França que va fer el salt als Estats Units ja sabent anglès. Pensem que sabia anglès perquè entre les pertinences recuperades s’ha trobat un exemplar de La República de Plató en anglès editat l’any 1901 , i un llibre francès per aprendre anglès.
A partir de correspondència el trobem instal·lat als Estats Units l’any 1915 concretament a Nova York i que hi va ser com a mínim fins a mitjans 1917. Mentre va durar la seva estada a Nova York sabem que va fer viatges a La Habana i Rio de Janeiro.
També ens deia l’Antònia que era un bon estudiant i que li agradava llegir. De fet l’Antònia recordava que ell volia estudiar per no ser pagès igual que el seu germà (el pare de l’Antònia). En relació a la seva professió a Sant Feliu podem dir que era el masover de la finca que el doctor Avel·lí Martí tenia a la població per passar-hi temporades durant l’estiu i que es coneixia com Cal Bordet.
Un altre dels aspectes que ens va manifestar l’entrevistada és que no militava en cap partit polític i tampoc ens va saber dir si tenia predilecció per cap polític del moment. En treure aquest tema la M. Antònia insistia en la seva vocació. Un aspecte curiós si tenim en compte que en al seu entorn més proper hi havia tradició política. El seu avi, Joan Pahissa Rovira va ser alcalde de Sant Feliu els anys 1871-1872 durant el període de la monarquia restaurada. D’altra banda, el seu oncle-avi, i hereu de Cal Bordet, Josep Pahissa i Rovira també va ser alcalde, per la llista dels federals i un oncle seu , Llorenç Teixidor i Vernet es va presentar a les eleccions de 1895 pels republicans. A més a més cal tenir en compte la gran vinculació de força dels seus familiars en diferents associacions locals.
En l’entrevista, la M. Antònia també ens va dir que el Llorenç no era precisament un amant de les armes i que va marxar a França per no haver de fer el servei militar i recordava que va trigar a tornar. De fet no residia a Sant Feliu de forma oficial des de 1913 una situació que es va perllongar fins l’any 1933.
També ens va confirmar que es va casar de gran amb Neus Gené i Cardiel, 20 anys més jove que ell. La seva dona tenia una perruqueria a casa seva a prop d’on ara hi ha el Casal de Joves. La muller, Neus Gené va morir l’any 1987. El fet de casar-se gran sembla que va ser el motiu pel qual la parella no van tenir fills.
Amb aquesta entrevista vam poder entendre alguns aspectes de la vida del nostre roserista, conèixer-lo una mica més i obrir una porta a l’enigmatisme que rodeja la seva figura.
Entenem doncs, el poc interès a tenir una vida pública, fet que es veia ajudat pel seu caràcter més aviat reservat i introvertit.
La recerca familiar del Dani Pahissa ens ha aportar un nou document que parla tot i que molt somerament de l’obtentor. Es tracta d’un document si més no curiós: Un registre que no queda clar si es d’entrada o sortida dels Estats Units, amb número registre 529 i data 5 de juny de 1917 i segell de Local Board 154 al 60 Oest 13 de St. Manhattan
Pel que fa a la data de naixement que consta en el document és el 1888, concretament el 5 d’abril. Una data que tampoc coincideix amb les dues referències que tenim ( Friera data el naixement el 1889 mentre que Armengol i Gelabert a Catalunya terra de roses, donen com a data de naixement el 1890).
En el document també declara no haver fet el servei militar. D’altres informacions que es recullen és la professió, Bartenden, que en anglosaxó és una categoria superior a la de barman, expressió més coneguda entre nosaltres.
També en destaca que declara tenir feina a l’Hotel Brendl (no queda clar el nom). Què la seva residència està al 271 de la Sèptima avinguda, que no té família al seu càrrec, que és solter, de raça caucàsica de complexitat mitjana, d’ulls blaus i pell morena i que no es calb. Trets que ens ajuden a tenir una idea del seu aspecte físic, encara que no queda clara la seva alçada.
I per acabar un apunt, a la pregunta sobre el lloc de naixement respon Sant Feliu de Llobregat.
Enric Ferreras i Torreblanca
gener de 2014
Històries de les Roses 