La rosa Àngels Mateu i el castell de Peralada

 

El 1923, la Família Mateu va comprar el castell de Peralada.  

Damià Mateu i Bisa era un industrial i polític català. Es dedicà a la creació d’empreses industrials com lHispano Suiza i fou vicepresident del Banco Urquijo Catalán.

Políticament, fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista, ideològicament pròxim a la Lliga Regionalista, i alguns cops va fer d’intermediari oficiós entre aquesta i el rei Alfons XIII. El 1935 es distancià ideològicament de la Lliga i passà a la Dreta de Catalunya.

El seu fill Miquel Mateu  i Pla, el 1935 es féu càrrec de les empreses i indústries familiars. En començar la Guerra Civil de 1936-39 passà al bàndol de Franco,  amb les tropes del qual entrà a Barcelona (26 de gener de 1939). L’endemà fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que ocupà fins el 1945,  fou ambaixador de l’Estat espanyol a França (1945-47). El 1923 havia comprat el castell de Peralada, que restaurà i convertí en museu. Hi reuní una important biblioteca.

La  Gaseta de les arts, en la seva edició  d’octubre/novembre de 1929, va dedicar un número extraordinari  al castell de Peralada, en el que es descrivia la historia dels Rocabertí, la nissaga nobiliària que havia estat propietària del castell, fins l’adquisició del mateix per la família Mateu. En el mateix número s’hi parlava de les obres d’art i la biblioteca, així i com de la valuosa col·lecció de vidre antic i s’hi feia una descripció de l’edifici i dels seus jardins, en un article titulat  “EL casal”.

 Ens centrarem amb aquest últim aspecte i en la descripció que feia dels mateixos  l’autor del article, en Marius Gifreda (1895-1958, Arquitecte i escriptor). Deia que el projecte del jardí, signat l’any 1877, va ser obra de l’arquitecte enginyer paisatgista de París M. Francoise Duvillers, i que “…el parc, va ser enriquit per noves i atinades aportacions; un bell roserar, un laberint de xiprers…”  A continuació fa una descripció dels jardins, fent notar que “… en alguns indrets anotareu certes coincidències amb els jardins de les illes Borromees, en altre, escaients afinitats amb el paisatgisme anglès, i també, en algun recó arrecerat, l’intimisme dels nostres vells jardins… “

També diu que “… entre altres cultius notables cal assenyalar unes tres-centes hibridacions de roses, algunes de les quals han estat elaborades pel nostre famós creador de roses, Pere Dot, el qual, com és sabut, ha guanyat diverses primeres medalles d’or en els concursos més importants d’Europa. És molt possible que d’aquestes hibridacions en sortiran els exemplars meravellosos d’una jerarquia semblant a les cèlebres “Marí Dot”, “Mme. Gregoire Staechelin” i altres que ja floreixen esplèndidament en els roserars de Peralada…”

Com veieu,  les roses d’en Pere Dot eren present a Peralada però no és aquesta l’única relació que enPere Dot va tenir amb la família Mateu.

 Un altre filla de Damià, la Maria dels Àngels Mateu i Pla, va ser secretaria del Mont de Pietat de Santa Madrona (subtitulat Institut d’Empar i Protecció en favor de la dona que viu del seu treball),  va ser creat el 1900 pel capellà Gaietà Soler, per a la protecció de les dones treballadores, en especial les minyones. Aquesta entitat oferia hostatge a les obreres sense família a Barcelona i els cercava feina; també prestava serveis de socors mutus en cas de malaltia.  Àngels  Mateu, també era  vocal del Consell General de la  Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya, Secretària General de l’Institut de la Dona que Treballa», i Secretària del «Casal per Malalts»  i de l’escola  d’Infermeres de Santa Madrona.

Era, pel que podem veure, una persona dedicada al món assistencial i social des d’una perspectiva catòlica, en aquest sentit coincidia amb altres personatges de l’època com  Francesca Bonnamaison, o Maria Guarro, a qui P. Dot i va dedicar sendes roses (Vídua Verdaguer HT,1932 i R. Maria Guarro, HT, 1935). I d’altres dones  d’extractes burgesos que van treballar, sota l’empar d’un vast moviment social-catòlic,  per millorar les condicions de vida de les dones treballadores, sense qüestionar els models de gènere vigents a l’època.

Maria dels Àngels Mateu va morir jove, a la edat de 26 anys, a Campins, el 20 de març de1923. A pesar de la seva joventut, sembla que va deixar una empremta important. Un fet  remarcable en aquest sentit , es que va formar part de la primera escola d’infermeres que va tenir el país depenent del Montepio de  Santa Madrona,  de la qual  en va ser la primera secretaria convertint-se en un referent decisiu en l’impuls d’aquesta institució. Era la directora, des de la  seva fundació el 1915, Àngels Bosch d’Esquerdo.

El 23 de juny de 1923 se li va dedicar un acte fúnebre al Palau de la Música Catalana en el que hi intervingué, entre d’altres,  la directora de l’escola d’infermeres de Santa Madrona, Àngels Bosch d’Esquerdo, Lluís Ferre Vidal, director general de la Caixa de Pensions que va recepcionar un retrat  de l’Àngels Mateu destinat a la galeria de personatges il·lustres de la Caixa,  el Dr. Francesc Moragas i Barret, advocat i economista català, en el seu parlament va dir:

 “…Les seves capacitat i energies van donar existència i llum a molts organismes de la Caixa de Pensions… Va entrar en el nostre organisme quan aquest era matèria que cercava esperit… Ella fou l’Esperit…”

També hi intervingueren, Ramón Balsell i Masó, fundador de la Caixa Social del Patronat Social Escolar d’Obreres del Poblet, cloent l’acte en Ramon Albó i Martí, polític independent, sociòleg i advocat català especialitzat en temes penitenciaris.

En un article aparegut a la revista  Vida femenina,  (maig de 1936),  Pere Dot explicava que “…havia convingut amb el seu amic el Sr. Miquel Mateu que el dia que tingues una rosa nova veritablement excepcional, seria dedicada a la memòria de la seva germana Àngels.

Passaren dos, tres, cinc anys; de roses noves en sortiran moltes, ben boniques, però el que hom cercava no era allò; calia quelcom millor, la qual cosa per fi, arribà . Presentada al Sr. Miquel la nova rosa, fou per ell acceptada i tot seguit ja li posarem el nom d’Àngels Mateu, nom que tothom que veu la rosa i coneixia Àngels el troba ben merescut…”

Pere explica que “…abans de posar-lo al comerç.. “ el va presentar a diversos concursos de roses; a Bagatelle va obtenir la medalla d’or, a Haywars Heat( Anglaterra),  un certificat de primera classe, al concurs de Roma el certificat de primo merito, i a Porland (EEUU), obtenia la medalla d’argent.

Un cop posada a la venda, sembla que va ser tot un èxit comercial

 

La rosa Àngels Mateu, HT, 1934, Pere Dot

També coneguda com Record de Maria dels Àngels Mateu

Descendent de Magdalena de Nubiola  X  Duquesa de Peñaranda

De color salmó coral courenc, or sobreposat. Roses dobles, de 40 pètals, molt grans, globular, poncella ovoide, alta. Floració recurrent. Fullatge compacte, molt brillant,  sa i fosc, molt vigorosa, fillols forts. Olor suau a mora.

 

              Jaume Garcia i Urpí, Juny de 2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s