Josep M. López-Picó (1886-1959), poeta i editor català, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i autor de prop de noranta obres, escrivia al 1941 un poema dedicat a Francesc Matheu, en el marc de l’homenatge que diversos intel·lectuals del nostre país li varen retre amb motiu de la creació de la rosa que Pere Dot li havia dedicat i que portava el seu nom.
La mort de Francesc Matheu, poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, esdevinguda a Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, on tenia una casa d’estiueig i on es va refugiar durant la guerra civil, va passar desapercebuda degut a les circumstàncies del moment.
Francesc Matheu i Fornells ( 1851 – 1938) fou un escriptor català. Adscrit des de molt jove al moviment catalanista, fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya el 1870, intervingué en l’organització dels Jocs Florals, i el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d’extraordinaris i vuit accèssits més. Fou nomenat mestre en gai saber el 1897, mantenidor els anys 1880, 1881, 1899, 1908, 1919, 1925 i 1933 i president el 1902. També va presidí el consell directiu del 1910 al 1935 i fou membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres i participà en les assemblees de la Unió Catalanista. Al 1920, el govern francès el condecorà amb la creu de cavaller de la Legió d’Honor per les seves posicions aliadòfiles durant la primera guerra mundial. El 1914 presidí l’Orfeó Català i el 1910 l’Ateneu Barcelonès.
Com a editor, el 1870 s’encarregà de La Gramalla i el 1884 fundà l’Editorial Catalana, on publicà les obres de Marià Aguiló, Emili Vilanova, Jacint Verdaguer i Miquel Costa i Llobera. Se’l considera un representat típic de l’esperit tradicional de la Renaixença.
El poema manuscrit de López –Picó, amb signatura i data de IX de 1941, es troba en un document, un lligall de manuscrits en forma de llibre 
que es remunta des de 1940 fins 1971, en el que participen un centenar llarg d’intel·lectuals dels països catalans a través de diversos escrits i poemes. El recull comença amb una introducció descriptiva de la rosa Francesc Matheu per part de Pere Dot.
Posteriorment, la seva filla Roser Matheu, va dipositar el llibre a la Biblioteca de Catalunya i, recentment, ha estat redescobert per la Mariluz Retuerta amb motiu de la comunicació que estava preparant per la jornada “Roses a la tardor” organitzada l’any 2010 pels Amics de les Roses de Sant Feliu, amb motiu de la commemoració del 125è aniversari del naixement de Pere Dot.
El poema de López –Picó deia així:
La rosa Francesc Matheu
Arma el temps els seus paranys,
I els ombreja de distància.
Presoners de ressonància
de goigs vells en nous afanys,
amb desplegament d’alosa;
el daler, però nos gosa
volar d’una a l’altre platja
i s’acull en vostra imatge
viva en el nom d’una rosa.
El poema, també es troba recollit en un altre llibret de confecció artesanal i que forma part d’una petita col·lecció que López –Picó va començar a editar a partir de l’any 1941. En el seu dietari (Dietari 1929 – 1959), deia:
11 de Novembre (1941). Iniciat treball d’autografiar cinc reculls de poesies meves en exemplars únics d’ofrena de Festes, amb l’import dels quals, si els puc vendre……
Sembla però, que abans de sortir aquest recull havia dedicat, també, un sonet a Pere Dot, i en aquest llibret, va a continuació del poema dedicat a Francesc Matheu (pàgina 76 l’un i pàgina 77 l’altre):
Sonet de la rosa
Al senyor Pere Dot
Senyal i tanca de la llum en feix,
del qual desplegues lleures de volada
en cercles de la llum, al vol de l’eix
que et centra i t’expandeix altra vegada.
Xifra en rodona d’aire de ventall,
respir del temps en ordres de coloma.
Ni el teu esguard no li ha calgut mirall
ni de l’adéu no en saps sinó l’aroma.
Agulla d’unitat, designi pur
de tu mateixa, tu. Si la sortija
de la perfecció – poncella i tija-
suscites, no promets a camps d’atzur
sinó el somrís que, en dir-te el nom, reposa
el desig que a l’oblit has fullat, rosa.
Aquest poema està a la capçalera del nostre blog “Roses de paper” dedicat a la poesia.
El llibret, sense datar, s’hauria editat no abans de l’any 1947, donat que l’últim poema està dedicat al Floricultor Joaquim Barceló que va fer de padrí per tal que Cebrià Camprubí li dediqués una rosa a López-Picó i, aquest diu en el seu dietari:
24 de juliol (1947). Joaquim Barceló al qual la revolta del any 36 destruí els seus conreus d’assaig, em dóna, de part del roserista senyor Camprubí una mostra de la rosa que batejada amb el meu nom figurarà l’any vinent en el seu catàleg de la seva especialitat. És cosa que sempre m’havia fet il·lusió. Regraciament líric.
Aquest regraciament líric es troba a la pàgina 100 del llibre, de fet, és el poema que tanca el recull i diu:
Al Floricultor
Joaquim Barceló
Padrí d’una rosa amb el nom del poeta
Neus d’antany, glòria fossa del nom
que mena oblits a la mar i els bressola
amb el respir incessant: Deixeu sola
la ressonància fràgil; i com
si, encara efímera, més que no escrita
damunt de l’aigua, en els pètals extrems
d’un floc d’alè de la rosa del temps,
l’ai esfulles, gloriola petita.
El llibret, titulat “Motius de la rosa” recull, segons el pòrtic, “clos sempre en el brevíssim contorn d’un dístic, una cançó, una corranda, un epigrama o un madrigal ” una setantena de poemes dedicats a les roses.
Del llibre, editat per l’editorial Estel, es van fer 25 exemplars en paper de fil especial de la casa Guarro, numerats i signats per l’autor, 199 numerats en paper vitel·la de la Gelindense i 275 en paper “T.J.” sense numerar, en un format de 11 x 13 cm i sense datar, de fet, el mateix llibret acaba: “Les dates s’esborren en pètals de rosa”.
Jaume Garcia i Urpí
Gener 2011
Històries de les Roses 
ma agradat tot lo que posa
es molt interressant lo que posa sobre la seva vida.
Els poemes son molt boics