Amb la fundació, l’any 1931, de l’associació Amics de les Roses, es va donar un pas endavant en la difusió de la cultura de la rosa al nostre país.
L’any 1933 l’entitat va crear el premi Rosa d’honor de la Generalitat de Catalunya que va ser concedit,l’11 de novembre d’aquest mateix any i en el marc del concurs Internacional de roses de tardor, a Pere Dot.
El premi feia dos anys que s’havia instituït, però per diversos motius no va ser fins aquest any que es va concedir.
Sembla que la idea inicial de crear un premi venia de lluny, a la primavera de l’any 1928, en una ofrena de roses Marí Dot que diversos aficionats, entre ells J. Ros i Sabatè, van fer el poeta i escriptor Ignasi Iglesias, aquest els hi va adreçar unes paraules i una de les frases que va dir el poeta: “Si no m’agradessin les flors, en mancaria un sentit”, els va motivar, amb aquest pensament va sorgir la idea de fundar l’Associació i a més, mentre aquesta idea anava prenent cos, van treballar per la constitució d’un premi extraordinari “Rosa d’or”, per tal d’estimular als floricultors locals i donar renom al concurs de Pedralbes, instituït l’any 1929 per l’Ajuntament de Barcelona i impulsat per Rubió i Tudurí desde bastant temps abans.
S’entenia el guardó com una ambaixada de la nostra terra, “Europa endins o mar enllà” “una llaçada d’afectes i relacions, si no entre tots els homes, almenys entre els amics de les roses, professionals i aficionats de tot arreu”.
Sembla que totes aquestes idees i pensaments van anar madurant , anteriorment a aquesta data , al estudi de Ignasi Iglesias, que va morir a l’octubre de l’any 1928.
Amb el manifest d’en Ros i Sabatè a l’octubre de 1930, es proposa la creació dels Amics de les Roses, mentre es treballava en aquest objectiu, la idea de la creació del premi anava prenent cos i fins i tot Rubió i Tuduri havia parlat amb Forestier del tema, el qual, havia lloat la proposta per la innovació que suposava en la tipologia de premis dels concursos de roses. També, però, Forestier va fer l’observació que des del segle XI, el Papa de Roma premiava amb una rosa d’or als sobirans que més es distingien en servir a l’església. Per evitar duplicitats, el guardó es denominà “Rosa d’honor”.
Els promotors van incloure la concessió del premi dins del primer esborrany dels estatuts de l’entitat a crear. El 15 de març de 1931, a la primera reunió general de socis, feta als locals de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, es va proposar que el premi fos concedit cada any a la millor varietat inèdita i es va constituir una ponència encarregada de redactar els estatuts definitius que, finalment, van deixar fora del redactar la instauració del premi com objectiu estatutari de l’entitat, deixant a cada junta directiva la llibertar de instituir-lo en les condicions que elles convinguessin.
Sembla que aquesta decisió no va caure gairebé a alguns impulsors de l’entitat que van veure com en un altre reunió, on s’aprovà definitivament els estatuts, es descartava la seva idea original.
Del premi no se’n va parlar més i hagues quedat en l’oblit si no fos que l’adveniment de la república, el 14 d’abril de 1931, va propiciar tornar a parlar del tema.
El jurat del concurs de roses de Pedralbes es reunia un cop a la primavera i un altre a la tardor. Amb la caiguda de la monarquia no es podia comptar amb la medalla del Rei, calia cercar una solució al tema, doncs el concurs de tardor era proper. Rubió i Tuduri, director de Parcs i Jardins de Barcelona, va instar a la junta de l’entitat que refés de nou la proposta. A la junta celebrada el 17 de juny de 1931 es proposa el premi amb el nom de “Rosa d’honor de Catalunya”. Finalment, a la junta el 7 d’octubre, i sota els patronatge de la Generalitat de Catalunya i un diploma signat pel President Macià fos instituït el premi com “Rosa d’honor de la Generalitat de Catalunya” ofert pels Amics de les Roses.
Un cop lligats aquest aspectes es va procedir a decidir com tindria de ser l’esmentat premi, després de llargues deliberacions entre els membres directius, Rubió i Tudurí,en aquell moment vicepresident de l’entitat, va posar d’acord a tota la junta proposant escollir com “ a model la rosa botànica, com a genèrica de tota la gama de roses conegudes”.
La rosa d’honor va ser encarregada al taller d’un dels millors joies de Barcelona, en Mercader.
Rosa d’honor de la Generalitat de Catalunya, cisellada en or i argent, obre d’en Jaume Mercader
Jaume Mercader, alumne del noucentista Francesc Galí, va guanyar premis internacionals com ara el diploma d’honor i la medalla d’argent a l’Exposició d’Arts Decoratives de París (1925); i el gran premi i la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). L’artista rebia encàrrecs de les principals institucions catalanes, com ara la Veracreu de Montserrat; la placa de l’Institut de Cultura de la Dona; i la medalla d’or de la Presidència de la Generalitat. El seu art va ser molt valorat per la burgesia catalana del seu temps, i va realitzar centenars de projectes i dissenys per a famílies benestants de la ciutat (els Guarro, els Plandiura, els Puig, els Fàbregas, els Monegal…).
El premi finalment va veure la llum “… proclamant per tots els continent la glòria del Concurs de Pedralbes, la de la ciutat de Barcelona i la de Catalunya dels nostres amors”
Històries de les Roses 