camps de Llorenç Pahissa, al carrer Josep Ricart
Amb aquest escrit volem donar a conèixer i alhora reivindicar un altre obtentor, també santfeliuenc: Llorenç Pahissa. Nascut a Sant Feliu de Llobregat el 1890, és segurament un dels obtentors més desconeguts del gran públic, tot i que ha estat analitzat i esmentat per un gran nombre d’entesos en la matèria i reconegut per bona part dels seus “col·legues” obtentors.
De fet , les aportacions sobre Llorenç Pahissa, el situen com l’obtentor aficionat més important de la comarca del Baix Llobregat i un dels més destacats a nivell internacional.
Segurament, pel fet de ser aficionat, el seu caràcter senzill, introvertit i reservat han ajudat a mantenir l’etiqueta de desconegut en l’àmbit roserístic.
No cal dir, per tant, que queda pendent un estudi més acurat d’aquesta figura de la roserística internacional.
De Llorenç Pahissa, podem dir que va marxar de Sant Feliu quan era molt jove. De fet, hi ha correspondència personal per la que sabem que l’any 1915 estava a Nova York. El motiu de la seva marxa en una edat tan jove l’hem pogut saber gràcies a una visita que varem fer a la seva fillola, l’Antònia Pahissa, que ens deia que se n’havia anat per no fer el servei militar. Un fet, que donada la situació política del país durant tant de temps, no havia transcendit de l’entorn familiar per motius obvis.
A més a més de Nova York també sabem que va viure a París i de fet sembla que va tornar a Sant Feliu procedent de la capital francesa perquè l’empresa on treballava (una mena de bugaderia on rentaven i planxaven a l’instant), li obrir un negoci a la ciutat comtal. No queda gaire clar quina era l’activitat de l’empresa però sembla que tenia a veure amb màquines de planxar. Sigui com sigui l’any 1930 ja apareix en el padró de habitants de Sant Feliu. I sigui com sigui apareix sorprenentment com a jornaler, quan segons l’Antònia Pahissa ell no s’havia dedicat mai a fer de pagès.
- Llorenç Pahissa
Pensem que si apareix com a jornaler en l’esmentat padró de l’any 1930 es per la compra de terres a la part alta de la ciutat. De fet en aquestes terres era on es dedicà al conreu de roses.
Així doncs, es confirma segons els testimonis familiars que es dedicà a les roses per afició tot i el precedent patern, que si que era pagès i a més es dedicava a la floricultura.
Com aficionat que era, treballava sol, feia totes les passes pròpies del cultiu des de preparar les gavarreres passant pels empelts fins a fer ell mateix les hibridacions. És molt possible que aquesta afició el portà a establir una bona relació amb Pere Dot, que pel que sembla també va esdevenir mestre. Aquesta relació amb Pere Dot va portar Llorenç Pahissa a col·laborar amb el gran mestre en algunes manifestacions com l’Exposició de Fruit del Llobregat de l’any 1935 al Parc de Can Nadal.
Com aficionat que era no disposava d’establiment comercial i per tant tampoc tenia catàleg. Motius pels quals ha resultat difícil determinar les seves obtencions.
Sobre aquest respecte es partia de les referències a Martínez Friera (Rosas de Espanya) i la revista americana The American Rose Society. Punts d’inici per Josep Armengol i Josep M. Gelabert que han acabat confirmant que han estat 10 les obtencions de Llorenç Pahissa, com es constata al llibre « Catalunya, terra de roses». (Peony of fragance, 1933; F. Ferrer, 1934; Golden Poly, 1935; Antonia Pahissa, 1935; Alezane, 1937;Hispania, 1938; Atlantida, 1939;Satán coneguda també com Joyce Lomax Satanàs, 1939; Hipolito Lázaro cap a 1940 i Lorenzo Pahissa, 1941).
rosa Llorenç Pahissa, HT, L. Pahissa, 1941
Després de llegir aquestes ratlles es pot pensar. Per això és un dels roseristes aficionats més improtants del món? Per això i perquè com fan palés Armengol i Gelabert l’any 1941 va guanyar la medalla d’or a Bagatelle (París) amb la varietat que precisament porta el seu nom Lorenzo Pahissa. El guardó va ser atorgat per aclamació de tot el jurat i es dona la circumstància que Llorenç Pahissa va morir sense conèixer el veredicte.
Històries de les Roses 