- publicació dels Amics de les Roses, 1934
Com a entitat roserística no podíem deixar de parlar d’un dels nostres precedents més destacats, no només a nivell català, també dins de l’estat espanyol i amb un reconeixement internacional força considerat.
No entrarem a especular sobre quin hagués estat el seu sostre si no hagués esclatat la guerra civil i si el règim franquista no hagués guanyat aquest conflicte bèl·lic.
Tot i que a les nostres contrades la tradició roserística es remunta a temps immemorials, sobtadament la unió de persones interessades en les roses és molt nova en relació al cultiu d’aquesta flor. De fet, Joaquin Martínez Friera, a Roses de España. Silvestres, cultivadas y Bibliografia, una obra que esdevé pas obligat per a l’estudi de la història de la roseristica a Espanya, ja manifesta la manca d’associacions que reuneixin professionals i aficionats a les roses.
Malgrat els esforços d’aquest amant i estudiós de la roserística per a que s’organitzés una associació d’amics de les roses a Madrid, anteriorment, va a ser a Barcelona on es va constituir la primera associació roserística amb el nom “d’Associació d’Amics de les Roses de Catalunya”.
Aquesta entitat neix a partir d’un manifest de Joan Ros i Sabaté, de l’1 d’octubre de 1930. La primera reunió, si ja es pot considerar com a tal, es fa el 15 de març de 1931, sota la presidència de Carlos de Fortuny, baró d’Esponellà. La reunió va tenir lloc a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre que n’esdevingué la seu.
La primera junta que en resulta la formen: Josep A Gomis, president; Nicolau Rubió i Tudurí, vicepresident: Joan Ros i Sabaté, secretari; Pilar Mata i Milà, tresorera i Joan Gallart Vilardell, Lluís Beltrán i Pijoan i Cebrià Camprubí i Nadal vocals.
D’aquesta junta en destaquem la presència de Cebrià Camprubí, que encara que com a vocal va jugar un paper destacat en la promoció de l’associació, sobretot en l’àmbit del Baix Llobregat. La presència de Cebrià Camprubí també serveix per constatar la visió d’aquest en els aspectes de difusió i presència institucional, camps en els que el roserista de Sant Joan Despí sempre hi tingué un paper destacat.
Històries de les Roses 